• Com va arrencar el projecte de la Cervesa Minera?

És un projecte que vam engegar fa més de deu anys. Tot va començar amb un grup de tres amics que ens ajuntàvem els caps de setmana a fer cerveses. Llavors, les portàvem als sopars de la colla i les tastàvem. I a partir d’aquestes trobades va néixer la idea. A més, s’hi va sumar el fet que dos de nosaltres estàvem treballant en el món de la construcció, i arran de la crisi ens vam quedar sense feina. Vam considerar que era el moment oportú per embarcar-nos en aquesta aventura.

• De fer sopars amb els amics a fer cervesa de manera professional, hi va un tros...

Sí, està clar, però avui dia tenim un avantatge: a través d’internet, tenim un excés d’informació de tot. La clau és saber triar correctament allò que llegim i contrastar-ho.

• El món de la cervesa artesana té molta competència?

És un món molt nou. Les cerveses artesanes comencen a aparèixer als Estats Units a la dècada dels 70, i als 80 comença a arribar a Europa. A Catalunya no ens assabentem de res fins als 2000. La primera empresa de cervesa artesana a Catalunya és del 2006. A partir d’aquí sí que van apareixent altres marques, entre elles nosaltres, l’any 2013.

• Com són els vostres inicis?

Els que fem cervesa artesana tenim un repte, que és crear una necessitat que fins ara no existia. El que sí que teníem clar és que volíem oferir un producte que tingués un vincle amb el nostre territori.

• La teva passió s’ha convertit en la teva feina, però els números han de quadrar. Costa molt?

Jo m’ho passo molt bé provant cerveses, pensant noves coses que podem fer i tot això, però no hem d’oblidar que els números han de sortir. Aquí hi ha dos temes: per un costat, hi ha el valor d’apostar per la cultura cervesera i tot allò que fem i, per l’altre, som una empresa que ha de donar certs beneficis. S’ha de saber oferir un bon producte i trobar aquelles persones, empreses o distribuïdors que te’l comprin. Una de les claus és saber promocionar bé allò que fas.

• Us gestioneu vosaltres mateixos la distribució?

Al principi sí, perquè només veníem aquí al Ripollès i ens ho podíem muntar. Va arribar un punt que se’ns n’anava de les mans i ens ho porta altra gent, també a diferents punts de la província.

• La Gold Rush ha estat la vostra cervesa ‘estrella’, i ja ha rebut més d’un reconeixement. Què suposa això per l’empresa?

És un gran honor, i a més ens serveix per promocionar la nostra marca més enllà del Ripollès. Els premis que ha rebut són el segell ‘Girona Excel·lent’, per tant ens ajuda a vendre la cervesa a les comarques gironines. Quan la gent veu que un jurat qualificat ha valorat positivament el nostre producte, s’engresca a tastar-lo.

• Amb aquests deu anys, quina evolució has vist dins del món cerveser?

És força divertit, perquè te n’adones com tots ens hem fet una mica grans. Quan nosaltres vam començar, per exemple, tots els catàlegs de les empreses tenien, com a mínim, una cervesa de blat. Perquè en aquell moment era la moda. Ara, costa trobar-ne. S’han anat canviant les tendències, de la mateixa manera que la cultura cervesera ha crescut molt i nosaltres ens hem anat adaptant.

• Teniu algun nou projecte entre mans?

Doncs sí. Hem col·laborat amb un altre cerveser i traurem al mercat una AdamBier, una cervesa històrica. És una cervesa valenta, amb graduació, i amb un toc fumat.

• Quin objectiu teniu amb aquestes cerveses més ‘trencadores’?

És la línia que volem seguir: mantenir les cerveses que ens donen bon rendiment, però apostar per noves proves que ens semblin atractives. Aquesta Adam Beer, que veurà la llum d’aquí a un any, n’és un exemple, com l’especial que vam treure pel desè aniversari, que va reposar en bótes de rom.