• D’on prové la teva afició per la meteorologia?

Ve de molt lluny. El primer record que tinc en vida és sobre la méteo, quan tenia quatre anys. Estava a una platja del Maresme amb la meva mare i la meva germana, quan de cop i volta el cel es va posar negre i va caure una pedregada molt forta, i després va sortir l’arc de Sant Martí. És una passió que em ve de ben petit.

• De més gran, com has desenvolupat aquesta passió?

Sobretot a partir dels mitjans de comunicació, amb referents com l’Alfred Rodríguez Picó o el Mariano Medina. Anaves mirant la televisió i aprenies. Com més s’aprèn, però, és amb l’observació.

• Tens relació amb altres meteoròlegs?

Sí. Hi ha trobades, però sobretot ens coneixem a través de les xarxes socials i grups de WhatsApp. Sigui amb aficionats o professionals.

• Hi ha competència entre meteoròlegs?

Sí, competència de l’enveja, que li’n dic jo. Hi ha una enveja molt hostil cap als que tenen més èxit a les xarxes socials, i no parlo de mi. Precisament jo publico el que em ve de gust i mai miro si estic ben posicionat o si tinc més ‘m’agrades’.

• Molta gent et coneix per la teva activitat a Twitter. Per què el nom de @meteoelpito?

Pels volts del 2005 vaig entrar en un xat de meteorologia, conduït per Betevé. La gent va veure que tenia força criteri i encertava les previsions, i em van començar a anomenar ‘El Pitoniso’. D’aquí ve el nom de Twitter.

• Què busques amb les teves publicacions a les xarxes?

M’omple poder compartir les meves previsions i les coses que gravo. Li dona una mica més de sentit a la feina que faig. Cada dia m’aixeco de matinada a mirar mapes, o a esperar tempestes...

• Com fas les teves pròpies previsions?

Miro molts mapes, i també comparo els diferents models. Llavors, faig una mitjana de tots plegats i n’extrec una previsió final. A part, també toca trepitjar terreny, fer fotos... cal ser una mica ‘friki’. No m’agrada fer previsions del dia a dia, sinó dels dies que són interessants, perquè sinó m’acabaria cremant.

• T’has plantejat ser professional de la matèria?

No. Em vaig plantejar estudiar alguna cosa relacionada amb això, però va ser un pensament fugaç que de seguida va desaparèixer. Si fos professional, no ho gaudiria tant com ara.

• El teu ‘post’ més famós és el dels ànecs creuant per anar de l’estany al riu. Quina és la història d’aquest vídeo?

He de dir que no és el vídeo més famós, sinó el segon. Vaig observar que els ànecs travessaven la carretera, i els vaig anar seguint. Un dia vaig fer un vídeo i el vaig penjar. Es va fer viral i va tenir un ressò brutal, fins al punt que va crear com dos bàndols: els que volien veure els ànecs i els qui patien perquè algú pogués molestar-los. Avui dia, els ànecs continuen fent el mateix trajecte, tot i que és una família nova.

• Si el dels ànecs no és el vídeo més famós, quin és?

Vaig captar una tempesta de sorra a la platja de Barcelona, el 12 de juny de 2012. Aquell dia plorava de l’emoció, va ser brutal. Passava per la zona i vaig veure que passaria quelcom, em vaig posar a l’espigó i ho vaig gravar.

• Has posat mai en risc la teva integritat física per observar fenòmens meteorològics?

Sí, és inevitable de vegades. Fa por gravar tempestes, depèn on siguis. Una vegada, a un terrat de Barcelona, em va caure un llamp a l’antena del costat i em va deixar sord durant unes hores. Sempre li dic a la meva família: “si moro així, hauré marxat fent el que més m’agrada”.

• Què t’aporta aquesta passió?

Alegria. La setmana passada ens arribava un front fred del nord i jo estava frisant perquè arribés. Soc feliç esperant pluges i tempestes.