• Com va ser la teva infància?
Molt nòmada. Soc de Ribes de Freser, i de ben petita vaig anar a viure a Ger, on fèiem de masovers. Després de quatre anys, vaig tornar a Ribes per incorporar-me a cicle infantil. Amb onze anys, vaig venir a viure a Ripoll, fins ara. Tot i haver nascut a Ribes, jo em considero ripollesa.
• Com és la teva entrada al món laboral?
Jo vaig estudiar filologia hispànica a la UAB i, quan vaig acabar, vaig trobar feina per Infojobs, d’administrativa a Barcelona. Més tard vaig trobar una feina similar a Ripoll, i ja m’hi vaig quedar. Poc després vaig començar a impartir classes a l’escola Vedruna.
• I ara treballes a la biblioteca Josep Picola de Sant Joan. Per què?
Vaig presentar-me a unes oposicions per ser bibliotecària, dins la borsa de Girona. La meva nota va ser la més alta, i vaig poder optar a la feina de Sant Joan.
• Què t’aporta la feina?
El contacte amb la gent. Sempre dic que soc mala bibliotecària, perquè m’agrada molt parlar amb les famílies, els nens i tots els usuaris que venen. Per altra banda, també hi ha una feina administrativa que no és tan agraïda, però m’agrada molt la meva feina.
• Han millorat els hàbits de lectura de la gent?
Qui llegeix, llegeix molt. Amb l’escola estem treballant perquè els nens i nenes recuperin els hàbits de lectura que potser s’han perdut una mica amb la irrupció de les pantalles. L’etapa més crítica dels joves és el pas de primària a l’ESO, perdem molts usuaris. Estem buscant maneres que això no passi.
• Una altra faceta de la teva vida és la política. Per què t’hi vas introduir?
El partit m’ho va proposar per primera vegada just dues setmanes després que Artur Mas guanyés les eleccions. No puc dir que hagi estat un camí difícil, però sí que els socialistes a Ripoll nedàvem a contracorrent, amb l’efervescència independentista. Tot i això, mai hem tingut cap problema en aquest sentit.
• Com analitzes la situació política viscuda a Ripoll els darrers mesos?
D’entrada, que hi hagi un grup governant en minoria absoluta, hauria d’implicar una actitud de l’equip de govern que no és la que toca. No és que no puguin governar, és que tampoc volen. A més, l’alcaldessa fa unes manifestacions públiques que xoquen frontalment amb qualsevol pensament democràtic. Això fa molt complicat que hi pugui haver apropaments per part de l’oposició.
• I per què no es tira endavant una moció de censura?
Perquè fins ara no s’han donat les circumstàncies. No es van donar el juny de l’any passat, i encara no es donen avui dia. És necessari, per salut democràtica, però encara no és possible.
• Pateixes esclerosi múltiple. Com t’ha afectat a la teva vida?
És una malaltia que no defineix qui soc, però que forma part de la meva vida. M’ha comportat diversos canvis, als quals m’he hagut d’adaptar. En el meu cas, sobretot en termes de mobilitat i una mica d’atròfia neuronal.
• El diagnòstic va arribar tard. Per què?
Jo vaig començar a notar algun símptoma l’any 2004. Com que la meva mare té una altra malaltia neurològica, la síndrome de Lewis-Sumner, van comprovar que no l’hagués heretat. Com que no era així, van atribuir tots els meus problemes a l’obesitat. L’any 2020 per fi m’ho van diagnosticar i va ser una alliberació molt gran.
• La malaltia ha afectat les relacions amb la família?
Tots ens hi hem hagut d’adaptar. Tinc un fill que ha hagut d’aprendre que la seva mare té unes limitacions. Intento que tingui records amb mi, perquè arribarà algun dia que jo no pugui fer coses amb ell.