• T’han reconegut com un dels millors venedors de l'ONCE d’Espanya. Com va ser el teu viatge a Madrid?

Espectacular. Des del moment de la rebuda a l’hotel, que ens van oferir un còctel de benvinguda. El sopar va ser molt especial, i llavors va començar la gala, que es va allargar fins a la una de la matinada. Som 20.300 treballadors de l’ONCE a l’estat, és una barbaritat.

• Per què t’han fet aquest reconeixement?

Van agafar els 22 millors venedors d’Espanya, fossin d’on fossin. Per exemple, hi havia dos tinerfenys. De Catalunya jo era l’únic.

• Com mesuren quins són els millors venedors?
Primer de tot, i el més important, són les vendes. Si no vens, malament. Llavors, també valoren el teu caràcter, la simpatia que tens amb els clients i la manera que tens per vendre més.

• Quina va ser la teva reacció quan vas saber que et donarien aquest premi?
No m’ho esperava gens. El primer que vaig fer és trucar a la meva germana, i llavors a la resta de la família. Tenia ganes d’explicar-los que era un dels millors venedors d’Espanya.

• Viure a la Vall de Camprodon t’ha ajudat a rebre aquest guardó?

Sense cap mena de dubte. Hi ha molt turisme, i ho has d’aprofitar. També considero que la meva manera de ser m’ajuda molt amb aquesta feina, perquè tinc un caràcter molt obert, i sense vergonya. De seguida que vaig arribar a Camprodon em vaig integrar, i això és cabdal.

• Quins requisits has de tenir per treballar a l’ONCE?
Una discapacitat reconeguda de, com a mínim, el 37%. No cal que sigui visual, pot ser qualsevol altra cosa.

• Has donat premis importants?

‘El sueldazo’. Són 2000 euros al mes durant 10 anys. A més, li vaig donar a una persona de Sant Pau de Segúries, la qual cosa encara fa més gràcia. Era un avi de noranta anys, i li va donar el premi als seus nets.

• Com organitzes el teu dia a dia?

Doncs vaig voltant per tots els pobles de la Vall de Camprodon i sempre segueixo la mateixa ruta, els clients ja ho saben. Després n’hi ha que em truquen i els dic on paro, on aniré en acabat... I també venc als turistes ocasionals, clarament. Dimecres i dijous són els meus dies de descans.

• Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’encanta la gent. Soc molt sociable, encara que no em comprin números. M’agrada parlar amb tothom i compartir experiències.

• Li veus futur a aquest ofici?

I tant, això no s’acaba. Si no ve una altra pandèmia... Comprant un número, ajudes molt, tant a persones cegues com discapacitades, i la gent ho sap. A banda de tenir l’opció de guanyar diners, hi ha una clara funció social.

• Notes molt la diferència de vendes de dilluns a divendres amb el cap de setmana?

Totalment, el cap de setmana a la vall es ven molt. Tot i això, entre setmana tinc els meus clients fixos, i les rutes marcades. La gent ja m’espera.

• Quan vas començar a vendre loteria?
Fa 18 anys. El temps passa molt de pressa i no ens n’adonem...

• Quina era la teva feina abans d’incorporar-te a l’ONCE?
Jo soc de Ripoll, que hi ha gent que no ho sap. Vaig començar a treballar a la ferreteria Casanova, llavors vaig passar a rentar plats al Restaurant La Barricona i després vaig passar-me set anys a la Creu Roja i allà vaig poder ajudar a persones grans i gent amb discapacitats. Vaig estar també a Can Casals, i la meva última feina abans de la loteria va ser posant multes a Ripoll. En Josep Labró em va oferir la feina de l’ONCE, i és la millor decisió que he pres mai.