• Com va néixer la Ferreteria Gardella?
El meu pare va obrir la botiga amb 16 anys, el 1924. Inicialment, estava situada a la plaça de la Vila, llavors va passar al carrer Isaac Albéniz fins que, l’any 1940, ens vam instal·lar aquí al carrer València. El 1975 vam poder reformar la casa i organitzar la botiga tal com està ara.

• La botiga ha estat sempre una ferreteria?
En els primers documents que es conserven, de l’any 1927, la botiga figura com una serralleria. En aquella època, el meu pare treballava molt amb gent de pagès, els hi venia eines com destrals, material per segar, etc. Aquest era el ram que predominava a la comarca.

• Quan va passar a formar part del negoci?
Jo vaig marxar a Barcelona a estudiar enginyeria industrial. Quan vaig acabar, el meu pare m’esperava perquè continués el negoci. Em va sorgir la possibilitat de treballar del meu ram a Suïssa, però em vaig acabar quedant i amb 25 anys em vaig instal·lar altra vegada a Camprodon. El meu pare no estava massa bé de salut, i ja vaig passar a ser jo qui dirigia el negoci. El canvi de nom oficial va arribar el 1987.

• Què es necessita per regentar una ferreteria?

És important estar format. Si venen clients demanant, per exemple, com soldar un accessori de coure, doncs els hi has d’explicar bé. Són coses que aprens llegint i informant-te sobre el que vens. Hi ha d’haver interès.

• Com us ha afectat el ‘boom’ de les tecnologies i l’Internet?
Ens ha perjudicat, òbviament. Som una botiga de tota la vida, no tenim xarxes socials ni web, ni repartim arreu del territori. Ara bé, pel que fa a les vendes tampoc ha estat un sotrac tan important.

• El turisme que visita Camprodon us ha ajudat a créixer?

Sí, però sobretot el turisme francès dels anys 60. N’hi havia molts, i veníem molt. És més, compràvem productes pensats exclusivament per als francesos. En aquella època, els sortia a compte venir a comprar aquí pel canvi de moneda. Més tard, el turisme a l’estiu i les segones residències també ens han beneficiat, però no al nivell dels francesos.

• Què ha estat el millor de la seva trajectòria a la ferreteria Gardella?
Hem tingut alegries i disgustos, com suposo que passa a totes les cases. Si no fos per la botiga, no hauria conegut gent meravellosa, que m’emporto per sempre. També m’he creuat amb gent desagradable que m’ha fet passar situacions dolentes, però sempre em quedo amb la bona gent i els favors que ens hem fet mútuament.