Els isards del Ripollès resisteixen la infecció d’un virus letal que afecta els exemplars de tot el Pirineu des de fa 20 anys
Des de l’any 2001, els isards del Pirineu pateixen la Malaltia de la Frontera amb mortalitats de fins el 80%. Un estudi actual de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) - CReSA i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha exposat que els isards de la comarca del Ripollès no tenen aquesta malaltia perquè tenen una segona soca atenuada del mateix virus que els proporciona immunitat per superar-la i, a més, els protegeix de la soca més virulenta.

La Malaltia de la Frontera és coneguda a tot el món en animals de ramaderia com les ovelles i les cabres, ja que provoca una malaltia abortiva que fa disminuir la producció de bestiar. L’isard és el primer animal que ha patit brots de mortalitat molt alta en exemplars adults infectats amb el virus. Estudis anteriors han confirmat que aquest Pestivirus està present en totes les poblacions d’isards del Pirineu, tot i que a la Cerdanya, a l’Alt Urgell i al Cadí és on hi ha hagut més mortalitat.

Sorprenentment, les poblacions d’isards del Pirineu més Oriental, en concret els de la Reserva Natural de Caça Freser-Setcases, sempre s’han mantingut estables des que se sap que aquest Pestivirus està al Pirineu. Segons els experts, després d’un brot epidèmic d’aquesta malaltia poden passar dues coses. El virus pot seguir circulant entre la població provocant encara més mortalitat o també pot passar que la població es recuperi ràpidament perquè s’ha aturat la transmissió i el virus ha deixat de circular. Però en els isards del Ripollès mai s’ha produït cap d’aquests dos escenaris.

L'estudi actual, publicat a la revista Transboundary and emerging diseases, explica aquesta exclusivitat. Els científics han identificat dues soques diferents del mateix virus de la Malaltia de la Frontera. «La soca més virulenta és la que afecta els isards del Pirineu Occidental (Andorra, la Vall d’Aran i la Cerdanya), on la mortalitat de les poblacions és molt alta; l’altra soca del virus, la menys virulenta, és la que actualment circula entre les poblacions d’isards del Pirineu Oriental, al Ripollès», explica el Dr. Òscar Cabezón, investigador de la UAB adscrit a l’IRTA-CReSA. Aquesta segona soca atenuada ha fet que els isards d’aquesta zona desenvolupin anticossos que, a la vegada, els protegeix de la soca més agressiva del virus. «Això està actuant com una barrera immunitària que no deixa passar la soca virulenta cap a la part Oriental», afegeix l’investigador.

Els experts destaquen que en la gestió del medi ambient i de les zones rurals és important conèixer les malalties que afecten la fauna silvestre i la domèstica per prendre decisions i definir estratègies de gestió. Per als científics, haver descobert aquesta soca atenuada del virus ha estat una bona notícia per aquesta espècie, ja que les poblacions del Ripollès han estat capaces de preservar més variabilitat genètica i això els ajudarà a fer front a futures noves malalties.