Els treballs al Roc de les Orenetes permeten extreure un miler de restes humanes en un estat "excepcional"

A la cova de Queralbs també s'han trobat restes de carbons que indicarien un ritual previ a l'enterrament

per Redacció

Arreu

Dos arqueòlegs amb algunes de les restes extretes de la cova de Queralbs
Dos arqueòlegs amb algunes de les restes extretes de la cova de Queralbs | Agència Catalana de Notícies

L'excavació que s'ha fet al Roc de les Orenetes de Queralbs ha permès extreure ossos de diferents individus i edats de parts del cos com ara mandíbules, vèrtebres, dents o tíbies. També peces de ceràmica i tres puntes de fletxa de sílex en un estat de conservació "excepcional". Així ho ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies en Carles Tornero, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i codirector de la prospecció  juntament amb Eudald Carbonell. La cova, que va descobrir el veí de Queralbs, Cisco Coll, s'ha reobert 40 anys després que Carbonell hi detectés una necròpolis prehistòrica. Avui es tornarà a tapar l'entrada amb una tanca metàl·lica.

Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social hi ha treballat més de tres setmanes. Entre les novetats, han aparegut unes restes de carbons que acompanyen les despulles que indicarien un ritual funerari previ a l'enterrament. Segons Tornero, "això ens parla d'un ritual funerari on es feia una cremació parcial dels cossos, un fet que els permetria dilatar el moment de portar les restes a la cavitat". I és que la cova era inaccessible a l'hivern per la neu i les baixes temperatures. Així, amb la cremació parcial, les restes podien preservar-se a l'espera de poder-les transportar i enterrar fins al Roc de les Orenetes. Gràcies a les últimes tecnologies, es podrà extreure molta informació de les restes com ara possibles parentescs dels individus enterrats, malalties, nutrició o procedència, una informació que a dia d'avui es desconeix.

L'elevada concentració de restes confirma la "gran magnitud" d'aquest ossari de l'edat de Bronze de fa uns 3.000 anys que continuarà investigant-se en els pròxims anys. "És una catifa d'ossos on les restes humanes estan barrejades les unes amb les altres sense connexió i en un estat de conservació excepcional" segons Tornero. Quan Carbonell va fer la intervenció d'urgència a la zona el 1973 es va centrar només en les restes que apareixien en superfície. I ja llavors es va descobrir que es tractava d'una necròpolis prehistòrica de més de 3.000 anys d'antiguitat amb més d'un centenar d'individus enterrats. El que s'ha fet ara, en canvi, ha estat un sondeig d'uns tres metres quadrats i a més d'un metre de profunditat del nivell del terra per comprovar el potencial de sedimentació d'aquesta cova que fa uns 25 m2. I els resultats han sorprès els mateixos investigadors: "Estem davant un dipòsit funerari de molta magnitud i significatiu per la seva localització, concentració i estat de preservació", destaca Tornero.

Els treballs arqueològics formen part del projecte Arrels amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’Ajuntament de Queralbs.