Ja hi ha bastants pacients de la comarca que han rebut l’alta hospitalària després d’haver patit el coronavirus. Coneixem el cas de Gemma Salgueda, de 51 anys. El 23 de març va decidir anar a l’Hospital de Campdevànol després de 10 dies amb febre, tos, malestar general, pèrdua de l’olfacte, el gust i la gana. Després de moltes proves, inclosa la de la COVID-19, van decidir ingressar-la.

«No tenia les constants massa bé i un pulmó una mica tapat. Volien veure l'evolució i em van ingressar en una habitació totalment aïllada. Em van començar a fer el tractament corresponent a la COVID-19, amb l'antibiòtic de la malària», relata.

«És un tractament bastant fort i a mi no se'm va posar massa bé. Tenia molts mals de panxa, de cap, vòmits, diarrees... Però quan em van fer una altra radiografia, m'havia empitjorat bastant, vaig passar a tenir els dos pulmons tapats. Evidentment em van haver de posar oxigen, sèrums perquè no menjava. No em trobava gens bé, ho vaig passar molt malament uns tres o quatre dies», explica.

Tot i això, vol agrair l’esforç diari de personal sanitari i de neteja, ja que treballen en condicions molt complicades. L’estada a l’Hospital afecta també a nivell psicològic. «No em trobava amb ganes ni tan sols de contestar a la gent que es preocupava per la meva salut, i em sap greu, perquè no em veia en cor de dir-los que no estava bé. Sí que estava en contacte amb la família més propera, però patia una mica perquè donava una imatge de no estar bé i sabia que ells després patirien», diu Salgueda.

«Em van donar cortisona i a després d'uns quarts dies vaig trobar una millora considerable. Vaig tornar a tenir gana, tot i que encara tenia febre, però em trobava força millor. Em van treure l'oxigen i els sèrums i vaig començar a veure la llum».

Després d’11 dies d’estar ingressada, li van poder donar l’alta. Ara encara arrossega algun símptoma, però tot va millorant. S’haurà d’estar 14 dies més confinada, sense tenir tampoc contacte amb la família més propera, encara que pensa que ells ho poden haver passat sense símptomes, ja que va estar-hi en contacte durant els dies previs.

Vol donar un missatge d’ànim a qui ho està patint: «Que confiïn en els metges, infermeres i cuidadors, que ens en sortirem!»

Aquest dijous, al setmanari El Ripollès, es podrà llegir el testimoni complet.