Ismael Colomer presenta el seu primer llargmetratge com a director
El cineasta camprodoní projecta 'La casa del final del bosque' davant els seus compatriotes

El cineasta de Camprodon, Ismael Colomer, va presentar el seu primer llargmetratge com a director cinematogràfic al Cinema Camprodoní, el divendres 9 d'octubre. Els espectadors que van omplir la sala van poder observar la preestrena del film de terror La Casa del final del bosque, rodada durant el confinament en diferents indrets de l'entorn d'aquest municipi del Ripollès. D'aquesta manera, es poden veure elements com el pont romà, fragments del riu Ter, a més de boscos i prats de la zona.
«Mai m'havia trobat una cosa tan complicada i complexa com aquesta. Són mil peces que has de fer coincidir, és com un trencaclosques que has de posar peça per peça i en el seu lloc indicat, si no tot et desquadra. Tot és molt difícil, però de mica en mica vas trobant el sentit comú i ho vas ordenant», detalla el màxim responsable del film, que es mostra satisfet amb el resultat final tot i el dificultós procés de gravació. Les escenes es van haver de rodar sense una infraestructura de focus per fer llum, «a diferència de les superproduccions», remarca l'encarregat de la peça audiovisual. El pressupost, segons el mateix Colomer, va ser baix perquè no van haver de finançar la majoria de les ubicacions de la filmació.
Pel cineasta fer la primera projecció de la seva primera cinta al seu poble ha estat tot un desafiament, no només perquè el recinte es va omplir, sinó que també, per tot el que simbolitza en l'àmbit personal: «És un repte molt important i de molta responsabilitat. Aquí ens coneixem tots, és molt emotiu i es barregen moltes emocions».
La pel·lícula també es barregen altres gèneres, coma ara acció, misteri i intriga, una combinació que va sorgir gràcies a una casa familiar. «És una idea que voltava des de fa anys, tot i que en un moment no pensava que ho fes jo, fins ara que m'hi he trobat. Com és una casa que hi vivien parents meus sempre havia pensat de fer alguna cosa tard o d'hora. A més, em donava molt fer una cosa així d'aquest estil, fins que vaig poder reunir el personal adequat, que saben del medi, els actors i aquí va començar a fluir tot», explica el director. Ara el cineasta, juntament amb la productora, espera poder entrar en els circuits de cinema i distribuir i presentar la producció en algun festival de cara a l'any que ve.
