Des de l’any 2005 el Consorci del Ter ha estat actuant a la capçalera del riu per efectuar un control de la budleia, una planta provinent d’Àsia que suposa una espècie invasora i un perill per a la biodiversitat de la zona a causa de la seva extensió als boscos de ribera i a les pastures.

«Amb la col·laboració de la Diputació de Girona, que ens ha finançat bona part de les actuacions, estem desenvolupant un protocol per poder tractar aquesta espècie i anar-la controlant en espais d'alta muntanya», explica Teia Puigvert, directora del Consorci del Ter.

Els treballs s’han hagut de reforçar després del pas de temporals com les riuades de l’any 2018 o el Glòria d’aquest 2020, ja que els espais amb moviment o la pertorbació de la dinàmica habitual fomenten la dispersió de l’espècie, no només de les seves llavors, sinó també de diversos fragments de la planta que poden reproduir-se, arrelar-se i donar lloc a una altra planta de les mateixes característiques. «S'estén tant ràpid perquè una sola planta adulta pot arribar a produir 3 milions de llavors a l'any», diu Puigvert.

L’actuació ha servit per recuperar pastures en zones com a Vilallonga de Ter i el seu manteniment és primordial per revertir la tendència i controlar l’expansió de la planta, de manera que el consorci recorda que la tasca de sensibilització de la ciutadania també és un factor primordial, ja que l’espècie s’utilitza en moltes ocasions com a element decoratiu en la jardineria urbana. Sota un cost de 7.200 euros, l’equip hi treballarà durant aproximadament un mes des del punt més alt del riu i en les zones amb més impacte com les Capçaleres del Ter i el Freser i a l’Alta Garrotxa.

Eradicar una planta invasora és molt complexe, per tant els treballs consisteixen intentar controlar que no colonitzi espais d’alt valor ambiental i minimitzar els seus efectes. «És impossible eliminar-la de cop, el que s'ha d'anar fent són treballs continuats de seguiment», explica Agustí Fajula, cap del servei de jardineria de la Fundació MAP.

L’espècie competeix amb la vegetació autòctona i el bestiar no se la menja, ocupa terreny i si no es controla podria causar la desaparició de les pastures. En aquest sentit, l’equip que desenvolupa l’actuació crema les restes de la planta que extreu per evitar que el nucli d’aquesta segueixi vigent a la zona i pugui seguir colonitzant.