Com es viu un brot de coronavirus en una residència geriàtrica?

Parlem amb Mª Carme Monells, directora de la residència L'Hospital de Camprodon

Societat

La directora de la residència de Camprodon, Maria Carme Monells
La directora de la residència de Camprodon, Maria Carme Monells | Xevi Pujol

La residència geriàtrica L’Hospital de Camprodon va patir un brot de coronavirus entre el novembre i el desembre, que va afectar a una trentena d’usuaris i a 17 treballadors. Ara, ja el tenen totalment superat i fins i tot ja hi ha arribat la primera dosi de la vacuna.

Els hi hem demanat que ens expliquin com ho van viure, primer, des de l’àmbit professional: «Sabíem que en algun moment o altre ens arribaria. Des del març al novembre vam passar uns mesos molt bons, i vam estar treballant molt amb protocols i coneixent les experiències en d’altres residències. Quan t’arriba, és una galleda d’aigua freda. T’has de posar en marxa de seguida i tot el personal s’ha de posar al cap que el seu objectiu és salvar vides. I és el que vam fer, sabíem que estaríem 15, 20 o 30 dies sense vida privada, aïllats de la família, i treballant 12 o 14 hores aquí cada dia», explica Mª Carme Monells, directora de la residència.

Durant el brot, van morir dos usuaris. L’ajuntament ha donat suport a la residència municipal: «Tot el que hem pogut fer ha estat un recolzament extern, estar sempre al costat dels professionals que tenim al geriàtric, ajudant moralment. Però qui ha portat la batuta de la situació han estat els propis treballadors i la directora. Si les coses han anat bé és perquè ells ho han fet bé», apunta l'alcalde de Camprodon, Xavier Guitart.

Per sort, la majoria de residents positius van ser asimptomàtics. Va sorprendre la fortalesa amb la que van encarar la situació. «Els humans ens adaptem a tot, però la gent gran encara més, perquè les han passat de tots colors. N’hi havia alguns que estaven espantats, evidentment, però quedaríeu parats de la seva sang freda. Al principi, els hi havíem de demanar si, en cas d’estar greus, volien que se’ls derivés a l’hospital, i gairebé tots responien: ‘No, jo em vull morir aquí’. Respondre d’aquesta manera no és tenir por, s’ho van agafar bé», detallava Monells.

Els professionals esperen que amb la vacuna es pugui anar tornant de mica en mica a la normalitat, ja que estan força cansats i tenen ganes de recuperar part de la seva vida, que ara dediquen en un gran percentatge a la cura dels residents.