Centenars de dones amb discapacitat intel·lectual han estat esterilitzades en les últimes dècades per voluntat dels seus progenitors o tutors, incapacitades judicialment i sotmeses a un procediment quirúrgic que, en la majoria d’ocasions, passava pel lligament de les trompes. Durant anys s’ha treballat per a l’abolició d’aquesta pràctica i no va ser fins a finals del passat 2020 que es va canviar el codi penal per prohibir-ne l’acte sense el consentiment propi de la persona. «A nosaltres si ens arriba que, per exemple, una família decideix que una persona que nosaltres acompanyem ha de ser sotmesa a aquest procés perquè és la seva filla i així ho volen, en aquest cas presentem un recurs al·legant que no, argumentat tot el que fa referència a la convenció dels drets humans de les persones amb discapacitat, amb els articles que fan referència a la voluntat de la persona, la seva integritat i la presa de decisions», explica Santi Cruz, referent social a la Fundació de Support de Girona.

Precisament el dret a poder decidir sobre el propi cos és el que defensen entitats com la Fundació Tutelar de Girona o la Fundació MAP, que ofereix eines i recursos en sexualitat i afectivitat. «Pensem que el més important és l’educació. Com més educació tinguin, més coses sàpiguen i més possibilitats tinguin d’elecció, realment podran escollir d’una forma més lliure i autònoma. Nosaltres com a entitat apostem molt per això; formacions, assessoraments a famílies, a entitats tutelars si convé, perquè prioritzin els seus drets i l’elecció lliure de les seves decisions», diu Jordi Fernández, responsable de temàtiques sexuals i afectives a la Fundació MAP.

La fundació també treballa per assessorar a les famílies, com és el cas de la Mª Àngels Olivares, mare de la Sílvia. Ella explica que a casa la sexualitat sempre s’ha tractat amb naturalitat. «Jo li he inculcat això a la Sílvia. Ja des de petita i amb l’adolescència vam començar a parlar del tema, ella ha tingut les seves pròpies experiències i no ha estat mai un tema tabú, ella ho viu amb molta naturalitat. Però a més a més, poder tenir una formació de moltes altres coses que a mi se’m poden escapar com a mare i que no sóc una especialista en sexualitat dins la discapacitat, crec que a ella tot això li va perfecte».

La Sílvia té molt clar que no vol tenir fills, però la seva mare considera que tot i així és necessari que rebi una bona educació sexual. «Ella té molt clar que no, no vol ser mare. Moltes vegades donem per fet que no són conscients de les seves pròpies limitacions, però jo com a experiència personal puc dir que la meva filla des que tenia 5 o 6 anys he pogut veure que és molt conscient de les seves limitacions en molts sentits, i ella ho ha verbalitzat i m’ho ha dit a mi. Jo crec que amb una bona formació i que ells puguin veure tota la responsabilitat que comporta una maternitat i una paternitat, jo crec que no caldria arribar a aquests extrems com l’esterilització, penso que és una invasió al cos i a la seva pròpia autonomia que avui en dia crec que no cal», diu la Mª Àngels.

Ara ja no es permet l’esterilització sense el consentiment propi de la persona, un pas endavant en els drets d’aquest col·lectiu. «Això abans es podia fer sense que la persona decidís realment què volia i pensem que representa un dret guanyat de les persones amb discapacitat. Realment han de poder decidir sobre el seu cos, què volen fer i els permet decidir també sobre el seu futur», afirma Jordi Fernández.

Es tracta d’una pràctica que s’ha intentat abolir en moltes ocasions i s’ha lluitat perquè el canvi en el codi penal fos una realitat. Ara ja ho és, el que suposa un pas endavant en els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i el fet de prendre les seves decisions.