«Si seguim així, anirem per via judicial a demanar l'expropiació forçosa per dret de pas»

El veí d'un ramader santjoaní li reclama 70.000€ per deixar-lo passar amb cotxe per un camí que porta a la seva finca

Societat

«Si seguim així, anirem per via judicial a demanar l'expropiació forçosa per dret de pas»
«Si seguim així, anirem per via judicial a demanar l'expropiació forçosa per dret de pas» | Guillem Sánchez

Per accedir a casa seva, al Mas Pujol, on també produeix formatges, en Mel Brusaferri ha de travessar el riu en dos punts amb el seu cotxe. Una situació insostenible quan plou i molt perillosa per al vehicle. L’accés a la finca només és possible d’aquesta manera, perquè podria fer servir un camí que travessa una masia veïna i que forma part de la via verda, però el propietari del mas li demana 70.000 euros.

«Aquesta opció l'hem descartada», confirma en Mel Brusaferri, perquè «vam oferir fins a 35.000 euros i se'ns van riure a la cara». «Ens van dir que qualsevol cosa que no fos donar-los 70.000 euros, acabaríem amb les pedres al fetge», expressa el ramader del Mas Pujol.

Es podria intentar fer un altre accés per muntanya però altres propietaris no volen i fer pistes noves en un terreny escarpat no és fàcil. Hi hauria una altra opció, amb un cost elevat (entre 60.000 i 80.000 euros), que consistiria en «fer un pont i desmuntar muntanya amb unes rasants d'un 40%, al costat d'uns barrancs».

En Mel ha volgut treballar amb l’ajuntament per arribar a un acord i fer que el camí de la masia veïna per on poden passar-hi vianants i ciclistes com a via verda, també el pogués fer ell en cotxe, com a pas particular. El 2011, l’antic propietari del Mas Pujol, el veí del mas del costat i un altre van cedir gratuïtament al consistori els terrenys del tram per fer la via verda.

De fet, el ramader no entén com fa 10 anys, es projecta aquesta via verda i «no es recull un dret de pas per una casa que només pot entrar per aquí». Afegeix que el propietari del mas que li demana 70.000 euros per passar pel seu camí «era regidor a l'ajuntament i tenen» amb l'alcalde Ramon Roqué «una amistat personal de molts anys i entenc que quan passen aquestes coses, te'n deus moltes». Alhora, pensa que si la situació fos al revés, «jo tindria ja l'expropiació forçosa».

Al no veure-hi remei a la situació per la via de la mediació i l'acord, en Mel exposa al ripollesdigital.cat que «si hem de seguir així, anirem per la via judicial a demanar l'expropiació forçosa per dret de pas; tenim tots els requisits perquè no tenim un accés vàlid a la nostra finca».

Posat en contacte amb el Consorci del Ter, el ramader ripollès ha enviat una petició també per convertir aquest camí que ell voldria fer servir per accedir a la finca amb el cotxe, en un tram compartit entre vehicles, ciclistes i vianants.