Els mesos que separen el decret de l’estat d’alarma fins a l’arribada de les primeres vacunes es poden explicar en quatre etapes a nivell socio-sanitari, coincidents amb les tres onades de la pandèmia i l’època d’un cert recès que va permetre l’estiu. La primera onada es va viure amb incertesa al Ripollès, si bé amb una situació epidemiològica més favorable que moltes altres comarques catalanes. Les residències van mantenir el virus a ratlla fora dels seus murs, i l’hospital va aguantar l’envat amb un nombre de contagis de poc més d’una desena entre el personal, que a més no va coincidir en el temps. «Ens en vam sortir, potser perquè la qüestió dels contagis entre el personal ens va preocupar molt», diu el doctor Grané.

L’estiu va significar una treba en molts àmbits, si bé la calor no va evitar del tot la propagació del coronavirus. La pujada del risc de rebrot i la taxa de reproducció de manera localitzada, sense aconseguir arribar a l’origen de la cadena de transmissió, va arribar a afectar en gran manera Sant Joan de les Abadesses, que va acollir els primers cribratges massius al Ripollès. L’Ajuntament va acabar suspenent la festa major, que havia adaptat precisament per la pandèmia.

La segona onada va aconseguir traspassar els murs de les residències ripolleses. Una de les primeres va ser la municipal de Ribes de Freser. Els contagis van afectar prop del 100% de la població residencial. L’Hospital Comarcal va liderar aquí el desplaçament de personal sanitari per evitar ingressos al centre.

La quarta època de la pandèmia al Ripollès es va començar a viure a principis de desembre, abans de l’inici de la tercera onada. Un brot a l’interior de l’hospital, l’origen del qual es desconeix, va posar en escac el centre sanitari, que va veure, ara sí, com els aïllaments de professionals es multiplicaven ràpidament. L’atenció va veure’s mermada. Com a mesura, es va implantar el trasllat de pacients amb negatiu per coronavirus als hospitals properes. Els brots a les residències continuaven. Una de les més afectades va ser la Fundació Emma de Sant Joan de les Abadesses. Contagis amb una propagació lenta i angoixant van acabar amb 10 defuncions per coronavirus. «Va ser un mes molt dur», confessa la directora, Mònica Rebollo, «més a les portes del Nadal, quan els residents tenien la il·lusió de retrobar-se amb els seus familiars. Les festes les vam passar tancats. Llavors vaig pensar en el personal sanitari, que ha estat lluitant tot un any contra aquesta pandèmia». «Crec que ens hem sortit prou bé al capdavall», considera el gerent de l’hospital fent balanç de l’any que deixa enrere, «Malgrat les pressions que hem rebut durant la pandèmia». Preguntat sobre l’origen d'aquestes pressions, Grané es limita a dir que la societat civil ha ajudat moltíssim i que hi ha hagut en canvi gent «que s’ha dedicat a coses que no calien», i afegeix que «l’Hospital de Campdevànol és un centre comarcal que no ha de tenir més dimensió que aquesta». Al tancament d’aquesta edició, l’Àrea Bàsica de Salut de Ribes-Campdevànol havia comptabilitzat 832 positius per coronavirus i 39 defuncions, així com 252 altes hospitalàries.

El desembre al Ripollès va acabar amb el tancament perimetral del Ripollès i la Cerdanya per Festes de Nadal, suscitat per l’alt risc de rebrot i taxa de reproducció que va deixar l’afluència de persones de la comarca i de fora per la Puríssima, però també per factors locals, com les possibilitats d’atenció sanitària que van deixar els contagis a l’Hospital de Campdevànol. Aquest darrer argument no va ser exposat a les autoritats consultades per El Ripollès, que es queixen de la poca previsió de la Generalitat a l’hora d’alertar sobre la mesura. «Vam ser els castigats que van servir d’exemple a la resta de comarques», considera el president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, qui destaca que altres comarques amb un risc de rebrot més alt no han patit la mesura. El tancament perimetral a menys de 48 hores va tirar per terra les expectatives de negoci del sector de l’hostaleria després d’haver invertit en producte de qualitat que només es podia consumir en aquelles dates. «Ens van sorprendre amb les neveres plenes de producte premium que ens vam haver de menjar amb patates», lamenta Fran Barroso, president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès.

A tot el Ripollès, la pandèmia ha deixat fins al moment prop de 80 defuncions confirmades a causa del coronavirus i prop de 2.200 persones contagiades, 465 de les quals ingressades a la UCI al llarg de l’any. La societat s’encomana a la vacuna, no només per evitar nous riscos, sinó també per recuperar el ritme perdut durant 365 dies.