Ripoll ha recuperat el so sec i repetitiu de la matraca durant aquesta setmana Santa. És l’alternativa que hi havia hagut fa temps durant els dies clau de la Setmana Santa perquè les campanes no s’utilitzaven per cridar la gent a les funcions en senyal de dol per la mort de Jesús. La matraca de Ripoll és un element de gran format, constituïda per una roda de fusta amb plaques i martells del mateix material, que piquen en el moment en el qual es fa girar amb una corda. Feia dècades que el so tan característic de l’instrument no sortia del campanar i ara s’ha volgut reactivar el seu ús gràcies a la col·laboració del grup de joves de les parròquies de Ripoll.

«No ser pas si l'havia sentida mai, i si l'havia sentida, no me'n recordo. Diria que això va ser a partir del Concili Vaticà II, que va ser dels anys cinquanta nou, seixanta», explica Ernest Roura, Diaca de les parròquies de Ripoll.

«Pensem que això aporta un valor cultural al poble, al país també perquè pensem que són coses que s'han de recuperar perquè abans es feien i per tant és història i pensem que és molt important recuperar totes aquestes tradicions que abans es feien en el nostre poble», afegeix Ferran Raigon, escolapi del Monestir de Ripoll i encarregat del grup de joves de la parròquia.

Un cop feta sonar aquesta vella tradició el dissabte Sant, després va ser el torn del Via Crucis. Anteriorment s’havia celebrat pels carrers de la vila, però el 2019 va tenir lloc a la plaça del Monestir per iniciativa del desaparegut mossèn Joan Carles Serra. Després del parèntesi de l’any passat, enguany ha tingut lloc al claustre del Monestir de Santa Maria, amb les 14 parades per celebrar les 14 estacions de la vida de Jesús. El recorregut va anar acompanyat amb un Sant Crist i uns cirials que va restaurar Lluís Garcia. «El 2020 ens va arribar la pandèmia i ja no es va poder fer de cap manera i aquest any el volíem fer a la plaça, però és clar, amb això de la Covid hem preferit fer-ho en el claustre que és un espai lliure», declara Roura.