L’Agència de Desenvolupament del Ripollès acaba de publicar la memòria de l’activitat corresponent al 2020 i les seves conclusions denoten el que ja s’esperava després d’un any de restriccions de l’activitat a causa de la pandèmia del coronavirus. El 2020 l’agència va rebre un total de 401 consultes sobre ocupació i 303 persones ateses que van seguir algun dels programes d’inserció personalitzats oferts des de l’ens. Tres-cents atesos que, malgrat tot, no arribaven a representar el 10% dels demandants d’ocupació que hi va haver al Ripollès al llarg del 2020: 3.322 veïns en edat de treballar.

Segons el director tècnic de l’agència, Gerard Soler, al 2020 les peticions dels demandants de feina han estat més complexes, i la seva qualificació era més alta en comparació al 2019. Si bé més d’un terç dels demandants havien cursat estudis primaris, més de la meitat tenien com a mínim el títol d’ESO. 35 dels atesos l’any passat comptaven amb ensenyaments universitaris, i 44 havien completat un cicle formatiu de grau mitjà.

«Ha estat un any singular, diferent respecte del qual veníem», constata Gerard Soler. La singularitat dels demandants de feina ha xocat, al seu torn, amb una oferta irregular portada per la marea de la pandèmia i les seves restriccions. Així, es va passar d’uns primers mesos de travessia pel desert a un estiu francament bo, en què els sectors de l’hostaleria van tornar a demandar personal, i a un final d’any novament restrictiu, amb una frenada en sec a les portes de la campanya de Nadal. Des de l’Agència de Desenvolupament es lamenta especialment que la COVID-19 hagi estroncat «unes anualitats que mostraven el repunt de l’activitat econòmica al Ripollès per a diferents sectors d’activitat», segons descriu Soler.

La casuística del moment va sobredimensionar, sobretot fins al maig, els serveis d’atencions relacionades amb la demanda d’ocupació. «Va ser un tsunami», apunta Soler. Tècnics de totes les àrees van treballar aquells mesos en l’atenció, havent de sumar finalment dos tècnics extra com a suport al servei. Es van atendre persones desocupades, però també ocupades que s’anticipaven i demanaven feina sense haver perdut la que feien en aquells moments. Van atendre demandants amb dificultats d’accés a l’atenció telemàtica i nombroses consultes per accedir als ERTO a les ajudes proporcionades des de les administracions. També va ser destacable el nombre d’empreses assessorades per consumir el mínim d’energia durant el cessament o la reducció de l’activitat. L’any passat, l’agència va realitzar trenta sis acompanyaments en gestió de l’estalvi energètic i set en gestió d’estalvi hídric.

D'altra banda, s'han fet moltes gestions d'assessorament a empreses agroalimentàries per fer arribar el seu producte al consumidor final, després que les restriccions per la pandèmia limitessin l'activitat en bars i restaurants.

Oferta imprevista
Durant el 2020, l’Agència de Desenvolupament ha hagut d’ajudar a inserir laboralment persones  davant una oferta escassa o inesperada. «Determinats sectors van començar a necessitar molta contractació de personal», explica Soler, «com el sociosanitari, l’hospitalari o el sector de la neteja».De les 201 vacants de feina sol·licitades a l’agència al llarg de l’any, les més nombroses, 26, van ser per treballar de cambrer, si bé la feina de netejador va ocupar el segon lloc del pòdium, amb un total de 19 vacants.
L’agència va acabar el 2020 aconseguint la inserció de 123 persones, el 40,6% del total.