La investigació del catedràtic en Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jesús Alturo, i la investigadora predoctoral, Tània Alaix, sobre centenars de documents de l’arxiu episcopal de Vic ha donat lloc a una nova interpretació dels orígens culturals del bisbat als segles IX i X. A més, també ha servit per demostrar que la invasió sarraïna no va fer desaparèixer les institucions culturals de Vic. Un altre fet rellevant és que s’ha pogut documentar el primer préstec d’un llibre a una dona. Segons explica Alturo: «En un inventari dels béns de la Catedral de Vic de l’any 971 s’esmenten uns llibres i el fet de que els tenien en préstec una sèrie de personatges masculins que hem pogut identificar com a canonges de la mateixa catedral, i amb la singularitat  que el llibre El Llibre dels Reis va ser deixat en préstec a una senyora que es deia Riquell (...) hem pogut determinar que era una monja que pertanyia a la comunitat de Sant Joan de Ripoll».  Aquest és un fet que sorprèn, ja que en l’edat mitjana solien ser els homes eclesiàstics els quals sabien llegir. Tanmateix, això deixa veure la importància cultural del monestir de Sant Joan de les Abadesses en temps medievals. De fet, la idea dels investigadors és continuar aquest fil d’investigació ben aviat: «Des del moment de la fundació de Sant Joan de Ripoll el nivell social d’aquestes monges acompanyades d’uns sacerdots molt ben preparats per l’època fa que hi tinguem un interès especial», assegura Alturo.

La investigació ha resultat en un llibre anomenat El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis on «ens apropem a aquest període de la història sobretot des d’un punt de vista cultural (...) expliquem com era la diòcesi d’Osona en temps medievals i hem donat a conèixer conceptes com el de biblioteca, escriptori... I ho emmarquem en un moment que fins ara era del tot desconegut», explica Alaix.