Llargues cues es van formar per entrar dins el Casal Camprodoní per veure la presentació del documental Balandrau Infern Glaçat, durant el passat diumenge. A més d’observar el projecte audiovisual, els espectadors també van poder escoltar en directe alguns dels testimonis directes dels fets i alhora membres de l’equip de producció. Tots ells van explicar les seves vivències i la sessió va acabar amb una tertúlia entre els presents.

«És una manera de fer veure que la gent entengui el que va passar, com va anar tot i també per la gent que comença a fer muntanya que sigui conscient», explicava Lluís Tripiana, un dels supervivents de l’accident que va tenir lloc a finals del Cap d’Any del 2000 i principis del 2001, pel qual un torb es va endur la vida de 9 persones en el Pirineu oriental. Tripiana va valorar positivament que la cinta es presentés a la vall de Camprodon: «Està molt bé que es faci aquesta presentació aquí a Camprodon perquè tot va passar molt a prop d’aquí i és un lloc que molta gent que fem muntanya acostumem a venir sovint». En la mateixa línia, Francesc Carola, que en aquell moment ocupava el càrrec de cap de bombers voluntaris del municipi camprodoní, també destacava de la importància de presentar el documental en aquest poble de la comarca, pel fet que el municipi «va ser l’eix del món, o si més no l’eix de Catalunya segur», durant aquells dies.

L’equip de producció està satisfet amb la bona resposta que ha tingut el documental per part del públic un cop es va presentar en el festival DocsBarcelona i posteriorment s’emetés en el programa Sense Ficció de TV3. De totes maneres, el procés de gravació no va ser gens fàcil, tal com admet l’equip que s’ha encarregat d’editar-lo i muntar-lo. Les condicions meteorològiques i el confinament total van ser els principals mals de cap. «Hem estat quasi un any llarg per fer el documental. Ha estat laboriós i dificultós, però estem contents com ens ha sortit», afirmava Guille Cascante, director del documental.

Filmar les escenes per representar el millor possible el succés tampoc va ser vent en popa. «Tècnicament ha tingut la seva dificultat perquè no hem tingut uns mitjans extraordinaris, hem hagut de tirar d’idees per recrear torbs, sense grans pressupostos, però crec que ens n’hem sortit», declarava Tono Folguera, productor del film. De totes maneres, algunes de les imatges van ser gravades sota un torb que un equip de gravació es va trobar durant un dia de rodatge. «Per sort no hi havia tot l’equip, un de reduït que els va enganxar un torb i van poder registrar moltes imatges que no són efectes ni res, sinó un torb real», detalla Folguera.

Qui també va ser present en l’acte va ser Jordi Cruz, autor del llibre 3 nits de torb i 1 cap d’any, amb què està basat el documental. A més de l’assessorament que va realitzar, Cruz també apareix en la peça audiovisual com a meteoròleg on explica el fenomen del torb, entre altres. L’exemplar va per la sisena edició i l’escriptor ha impartit diferents xerrades per conscienciar de l’accident perquè «així hem pogut explicar-li a la gent que al Pirineu, a menys de dues hores amb cotxe de Barcelona, pot fer tant de mal temps, com el que fa moltes vegades al cim de l’Everest», exposava Cruz.

De forma indirecta també hi va estar un altre supervivent dels fets. Es tracte de Josep Maria Vilà, que per motius personals no hi va poder ser, però se’l va poder escoltar gràcies a una petita entrevista que es va projectar través d’un televisor. Els altres presents en la vetllada van ser Montse Armengou, presentadora del Sense Ficció; Esteve Pujol, que en aquella època era l’alcalde de Camprodon; i Josep Maria Padrosa, director general d’Emergències de la Generalitat en aquell moment.