Teresa Casals presenta 'La reinvenció de l'escola catalana', una publicació on, juntament amb Martí Mas, relaten l'experiència viscuda amb l'inici de la democràcia a Espanya, just després de la mort del dictador i en un moment de transició que també va afectar l'escola, ja que els mestres del moment van haver de formar-se per ser competents també en català. «En aquell moment era una escola franquista i tot en castellà i hi va començar a haver l'escola en català. Primer es feia a algunes hores extraescolars, però després es va pactar al Parlament de Catalunya amb totes les forces polítiques que el català seria la llengua vehicular dels aprenentatges», explica l'autora.

Casals va formar part de la plataforma que va impulsar l'ús del català com a llengua vehicular i ella mateixa va participar en les formacions per al professorat que es va haver de posar al dia. «Jo ho vaig coordinar i hi vaig fer classes i penso que va ser un miracle perquè tothom s'hi va posar amb molta il·lusió. Tots vam entendre que era un moment de canvi i que estàvem contents de passar d'una dictadura a una democràcia, va ser tot un èxit». Al llibre, l'autora remarca la importància de valorar el català, perquè considera que el seu ús s'està perdent en determinades zones del territori. «No és el mateix dir t'estimo que te quiero. Perquè t'estimo vol dir que t'estima, i te quiero vol dir que et vol. Cada llengua té els seus matisos i això és el que conforma la personalitat d'un poble, per això no ens podem permetre perdre la llengua».

És necessari que el català segueixi a l'escola, però també en altres sectors com el cinema i la televisió. Ara mateix, segons Casals, hi ha d'haver un compromís col·lectiu perquè la feina que es va fer a l'inici de la democràcia no quedi en va.