Aquest any el grup d’arqueòlegs que treballa a les excavacions del Roc de les Orenetes i a la Bauma dels Fadrins de Queralbs ha pogut actuar en una extensió i profunditat més àmplies sobre els jaciments, podent recuperar moltes més restes i podent conèixer cada vegada més detalls. En només quinze dies s’han recuperat 1.200 restes al roc, una troballa de gran importància pel grup d’especialistes. El seu responsable, Carles Tornero, explica:  «El que estem descobrint o en el que estem treballant a Queralbs és quelcom excepcional en arqueologia prehistòrica», i afegeix:  «Primer perquè el terme municipal de Queralbs i, en concret, el Torrent d’Estremera, conté un nombre de jaciments prehistòrics molt elevat, i no només en nombre, sinó també en la qualitat i les restes que estem recuperant. Això fa que per a nosaltres sigui una àrea d’estudi de gran rellevància».

El projecte ‘Arrels Prehistòriques de la Transhumància al Ripollès’ acaba administrativament aquest 2021, i tot i que la seva continuïtat és evident per la importància de la descoberta i l’equip es troba a l’espera de conèixer si serà possible la seva renovació. De moment, l’administració dóna suport a la petició. «Al municipi sempre hem intentat englobar tots els vessants  la part de cultura i investigació dins el que nosaltres podem fer com a poble petit del Pirineu que som. Sempre hi hem donat suport i crec que fem un gran esforç, encara que sigui un petit gra de sorra en tot el que és el macroprojecte», diu Imma Constans, alcaldessa de Queralbs. Des de la conselleria de Recerca també s’ofereix el suport a iniciatives com la de l’estudi que s’està desenvolupant a Queralbs. «Des de la conselleria creiem que cal vertebrar el país a través de la recerca i que no només la conselleria tindrà presència en les ciutats on hi hagi universitats, sinó que hi ha molts altres llocs on la recerca del país té un gran impacte i crec que s’adiu amb aquesta voluntat de fer territori de recerca. Per tant hi intentarem donar tot el suport que podem com a conselleria», remarca Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

El Roc de les Orenetes és una necròpolis prehistòrica que s’ha trobat pràcticament segellada i intacta. Com aquesta no n’hi ha cap altra en tot l’entorn del Pirineu i la seva importància rau en les restes dels individus que s’han trobat, un total de 48. A la Bauma dels Fadrins hi ha representats altres aspectes de la vida prehistòrica i el dia a dia dels grups que hi vivien, on s’ha documentat una presència de més de 4.000 anys d’història. Aquí s’hi constata la darrera evidència de caçadors recol·lectors i a la vegada la primera presència de grups que utilitzen la ramaderia i l’agricultura en l’entorn dels Pirineus.

En definitiva, les troballes als jaciments permeten conèixer i entendre l’evolució de la societat, d’aquí la importància del projecte i la necessitat de la seva continuïtat, a banda del suport per part de l’administració.