La fiscalia ha presentat l'escrit d'acusació un cop tancada la instrucció del cas per presumptes maltractaments a usuaris i assetjaments a treballadores de la Fundació Guifré de Ripoll durant el 2015. El fiscal ha formulat acusació per delictes contra la integritat moral, maltractaments d'obra i vexacions. L'escrit s'ha presentat segons l'ordre processal emès pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció Únic de Ripoll, que va investigar els fets arran de la denúncia de diverses treballadores de la residència contra qui el 2015 era supervisora i cuidadora. Els delictes s'imputen tant a la supervisora com al director tècnic en aquells moments, com a còmplice i encobridor. Amb els escrits formulats per les parts, es prepararà el judici oral, per al qual encara no hi ha data.

A la supervisora se li demana una pena de dos anys de presó per un delicte contra la integritat moral i tres anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió o ofici que impliqui tracte directe amb persones de la tercera edat o amb necessitats especial. A més se l'acusa de dos delictes de maltractament d'obra pel que se li demana per cadascun la pena d'un any de presó i prohibició d'apropament i comunicació amb la víctima durant dos anys, i també dos anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió o ofici que impliqui tracte directe amb persones de la tercera edat o amb necessitats especial. Per la seva banda, al director tècnic, la fiscalia demana un any de presó pel delicte de maltractament i prohibició d'apropament i comunicació amb la víctima durant dos anys, i també dos anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió o ofici que impliqui tracte directe amb persones de la tercera edat o amb necessitats especial.

Un cop recollit el que es desprenia de la investigació i la declaració dels acusats i dels testimonis, el jutge instructor, que ha investigat els fets durant quatre anys des del 2016, va considerar que podien ser constitutius de dos presumptes delictes, un per maltractament habitual i lesions contra persones d'especial vulnerabilitat, i un altre delicte continuat contra la integritat dels treballadors. Dels fets investigats es desprèn que el 2015 la supervisora i cuidadora del centre hauria maltractat a fins a cinc usuaris. A una resident l'hauria cridat i colpejat fins en tres ocasions. A una segona l'hauria colpejat fins a nou vegades, reconeixent els fets davant el pèrit, «tot i que no li hauria causat cap lesió», segons recull l'escrit. A un altre usuari l'hauria afaitat per humiliar-lo i esborrar-li tot signe d'identitat per haver-se rebel·lat contra ella. A una quarta resident l'hauria agredit, cridat i vexat perquè «era l'única manera que entengués les coses». Finalment, a un usuari l'hauria vexat i colpejat al coll perquè li molestava el soroll que feia amb la boca. La denunciada també hauria ocultat reiteradament a les infermeres que els residents tiraven a terra la medicació que haurien de prendre. La investigada l'amagava «enganxada en papers».

L'ordre processal del Jutjat d'Instrucció de Ripoll també recull que la investigada hauria assetjat als denunciants; a una, humiliant-la i desprestigiant-la sobre la seva professió davant la resta de treballadors. Hauria practicat assetjament laboral continuat a una altra denunciant, i s'hauria burlat i hauria desprestigiat a una tercera. En general, hauria assetjat les treballadores perquè callessin sobre el que passava amb els usuaris i perquè no desvelessin qüestions privades a les reunions dels matins, «amenaçant-les que podia destrossar-les una a una o utilitzar el seu poder contra elles». La instrucció considera el director tècnic del centre responsable dels mateixos delictes que la supervisora perquè «hauria presenciat alguns episodis i hauria sigut informat de la resta per les denunciants, fent cas omís o inclús amagant o negant els fets, no fent res per impedir-los», segons recull l'escrit.

El Jutjat d'Instrucció de Ripoll va traslladar a les parts l'ordre processal perquè formulessin l'acusació o sol·licitessin el sobreseïment, també a l'acusació particular, amb l'objectiu que presentés els seus escrits en el procés de preparació del judici, per al qual encara no hi ha data, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.