Els substituts: l’altra cara de la moneda del sector educatiu

Tot i que la pandèmia els ha obert més oportunitats laborals, la seva preocupació és no tenir temps d’adaptar-se a la dinàmica de treball dels centres

per Judit Lechón

Societat, Educació

Professores treballant al seu despatx
Professores treballant al seu despatx

Estar a llistes per accedir a una plaça com a docent és un procés, en moltes ocasions, llarg i ple d’incerteses. Tot i que la situació causada per la pandèmia ha permès a molts professors substituts poder endinsar-se en el sector laboral, també viuen moments complicats en trobar-se en la tessitura d’adaptar-se a un nou lloc de treball on, segurament, només hi estaran per un curt període de temps. La Raquel Martín és professora substituta a l’Institut Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses, i explica que «és molt estressant», perquè «ho visc com una oportunitat i estic molt contenta, però realment són substitucions on t’avisen d’un dia per l’altre i són curtes». I afegeix: «Quan arribes al lloc i coneixes l’alumnat ja has de marxar». El que més preocupa és no poder adaptar-se a les dinàmiques i «al funcionament de les classes, ni a la matèria».
Des dels centres educatius s’intenta oferir als substituts tots els recursos necessaris perquè puguin desenvolupar la seva tasca còmodament, també pensant amb els alumnes i el seu aprenentatge. El director del centre on la Raquel està fent la substitució, Miquel Marcé, diu: «El món dels substituts és molt complicat perquè és molt variable», i cada centre treballa amb la seva pròpia metodologia. És per això que durant la seva estada, «no podem pretendre assolir un gran objectiu d’adaptació plena», i el que s’intenta és «atendre» o «deixar cobertes» les necessitats de cada grup escolar. D’altra banda, la situació també repercuteix en l’alumnat, perquè «quan arribes intentes continuar el temari i és impossible, llavors tu tampoc vius l’experiència de docent al complet», remarca Martín, qui afegeix: «Ho vivim una mica com a apagafocs, això és el que fem».
La situació de la Raquel és com la de molts altres professors substituts de Catalunya, va començar la seva estada a l’Institut Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses el 19 de gener, i tot i que la previsió era acabar la substitució abans, finalment hi estarà fins al 8 de febrer. Ella ve cada dia des de Lloret de Mar i enllaça substitucions arreu del territori per intentar escalar posicions a les llistes. De fet, l’any passat, el gener del 2021, va fer una substitució de tres dies a una altra escola, i llavors ja no ha tornat a treballar fins ara, quan ha aconseguit la substitució a Sant Joan de les Abadesses. Martín explica, tal com detalla el director del centre, que la preparació de les classes s’enfoca a organitzar sessions «ordinàries», perquè qualsevol activitat complementària «requereix més d’una sessió». I el fet de no conèixer el grup també impedeix que es pugui aprofundir en la tasca.
Diu que el seu objectiu, de moment, és anar enllaçant substitucions curtes, encara i que no ajudi a escalar posicions en les llistes, cosa que tampoc ajuda al fet que pugui ser cridada per a una substitució més llarga. A més, la seva especialitat, Ciències Socials, «no avança com altres matèries i si no és perquè hi ha un pic a l’onada de la pandèmia i hi ha baixes de professorat, no ens criden».