La coordinadora de la investigació parla dels resultats obtinguts després de més de tres anys treballant sobre el terreny cercant la presència de residus plàstics en l’entorn.

• Què heu estat fent aquests dies Setcases?
Just són les reunions finals del projecte, posant en comú els resultats, buscant conclusions i mirant quines perspectives tenim. Alhora també hem anat al territori. És a dir, hem vingut a fer la reunió a Setcases perquè és on volem implementar les mesures, per tant, ens estem posant en contacte amb els agents del territori que estan interessats a conèixer els resultats del projecte.

• En què ha consistit la conferència?
S’ha desenvolupat amb dues parts on bàsicament hem explicat els resultats del projecte Plasticopyr, que ha estat finançat amb fons POCTEFA. En aquest cas els resultats són les diferents accions i activitats que s’han fet per estudiar els plàstics de la muntanya, buscar el seu origen, saber quin cicle de vida tenen, desenvolupar una ciència ciutadana per treballar aquests temes i plantejar quines solucions tenim per aquest problema.
A la segona part el que fem és obrir el projecte a altres grups de recerca i institucions que treballen amb temàtiques similars per a poder intercanviar resultats i entre tots podem acabar millorant les conclusions i les perspectives de futur d’un projecte que ja s’acaba, però que té l’ambició de ser el començament o la continuïtat de l’estudi dels plàstics i la cerca de solucions al problema.

• Quins resultats heu obtingut?
D’entrada, no esperàvem el resultat que hem obtingut. Pensàvem que venir a muntanya i al Pirineu volia dir no trobar residus, però sí que hem trobat residus plàstics a tot arreu. També hem anat una mica més a fons per saber quin tipus d’hàbitat es veu afectat per aquests residus i hem vist zones on s’estan acumulant aquests residus, i això ens preocupa perquè poden afectar a hàbitats que molts d’ells tenen mesures de protecció pel que fa a la seva conservació. També hem vist que hi ha plàstics als organismes que viuen en aquestes zones de muntanya, concretament hem estudiat les truites i hem trobat plàstics en el seu contingut estomacal. Per tant, no hi ha molts plàstics, perquè si anem a una zona urbana més poblada, se’n troben més, i hem trobat una relació directa entre l’activitat humana i els plàstics. De fet, aquí és una zona amb poca activitat humana, però quan aquesta incrementa, també ho fa la presència de plàstics. Estem en una situació on hi ha contaminació de plàstics, òbviament és menor que en altres llocs, però el que s’ha de remarcar és que aquesta està en uns hàbitats més vulnerables. En aquest sentit, les mesures han d’anar en aquesta línia, a reduir la presència de plàstics.
També volem remarcar que quan tractem el tema amb els agents del territori estan molt d’acord amb nosaltres i per ells és un problema. A més és greu perquè els recursos per a poder fer front a l’impacte del turisme sobre zones poc poblades o municipis com Setcases, els residus que es generen són d’una dimensió que petits pobles difícilment poden abordar. Quan toquem el terreny veiem que és una problemàtica molt real i que té molt a veure amb els hàbits de consum, les polítiques i la manera com es gestiona el turisme. És un problema visual i que afecta també al mateix sistema, però també acaba sent un problema ambiental.

• Què s’hauria de fer per corregir aquesta tendència?
Hi ha molta part d’educació, per això el projecte també contempla un vessant de ciència ciutadana. Hem vist una contradicció que és molt curiosa perquè quan el ciutadà està vivint a la ciutat i els nens van a escola hi ha uns hàbits establerts, com per exemple, utilitzar ampolles reciclades o no fer servir plàstics d’un sol ús, però quan venen a la muntanya a fer turisme es fa més complicat conservar aquests hàbits. Van a la muntanya i porten l’ampolla de plàstic, l’entrepà embolicat amb plàstic o bosses de plàstic. Deixen de banda aquesta rutina que sí que segueixen quan estan a casa seva. I això si ho ajuntem amb tota l’activitat turística d’hotels, restaurants i pistes d’esquí la situació s’agreuja. Hi ha d’haver un canvi en l’educació i hem de donar recursos a totes les administracions i s’han de plantejar altres models que siguin d’economia circular. Hi ha algunes idees que es poden implementar, però hem de fer més. Aquest projecte que té per objectiu reduir la contaminació en els rius de muntanya crec que és impossible en el marc temporal d’avui, però sí que posem la llavor per entendre el problema. Busquem una estratègia comuna que es pugui implementar a tot el Pirineu.

• Com de nocius són els microplàstics en l’entorn?
No hi ha evidències d’un gran mal ambiental, però s’ha demostrat que quan hi ha una gran quantitat de microplàstics en el sòl hi ha un canvi els microorganismes. Per tant, a les zones on s’acumulen plàstics, el sòl ha perdut part de la seva funció. També sabem que els plàstics absorbeixen fàcilment els contaminants, per tant, si en una zona hi ha plàstics i contaminants que no estan ben gestionats es multiplica el problema. També es comencen a veure efectes sobre l’espècie humana amb plàstics en els pulmons o altres òrgans.