La situació des de principis del mes de maig a l’Àrea Bàsica de Salut de Ripoll - Sant Joan - Camprodon és crítica per la falta de metges de família. Un seguit de successos encadenats com baixes del personal, canvis d’ubicació del lloc de treball i un acomiadament, han provocat que dels vuit metges que haurien d’estar en actiu al Centre d’Atenció Primària de Ripoll, ara n’hi ha cinc. I dels tres a Sant Joan de les Abadesses, en queden dos. Això significa que a la capital un 34% dels usuaris s’han quedat sense un metge de capçalera assignat, una situació, segons el director de l’ABS, Pedro Cabrero: «que ens ha vingut de manera sobtada».

Entre Ripoll, Sant Joan, Ogassa i la cobertura  que s’ofereix a Les Llosses hi ha un total de 14.000 usuaris a l’àrea bàsica, incloent-hi adults i infants.

Pla de xoc
L’equip de l’ABS ha redactat el que ha anomenat un ‘pla de xoc’, que consisteix a intentar trobar una solució i revertir la problemàtica per oferir la millor atenció possible. Aquest es basa en tres eixos, el primer dels quals implica donar una resposta a les demandes de la població i fer-ho de manera eficient i seguint el principi d’equitat, és a dir, classificar els motius pels quals els usuaris sol·liciten assistència i prioritzar-los segons la seva importància. El segon dels eixos recull la necessitat de tenir en compte l’estat emocional del personal, que ja arrossega estrès des de l’esclat de la pandèmia i, tal com afirma Cabrero, «si no fem res tindrem baixes per esgotament i el problema encara serà pitjor».

El tercer i últim dels eixos és posar en marxa tots els mecanismes possibles per trobar més metges que vulguin continuar la seva trajectòria professional al Ripollès, i per això el Col·legi de Metges de Girona ha donat un cop de mà a l’ABS de la capital amb la publicació d’una oferta de feina que, de moment, ha obtingut una resposta no massa elevada, però que podria suposar la incorporació d’algun metge de cara a les pròximes setmanes.

A banda dels eixos pels quals es regeix el pla, aquest planteja algunes qüestions com el temps en el qual s’ha estat desenvolupant la problemàtica, perquè encara que ara s’hagi agreujat, la situació de la manca de metges al Ripollès ha estat present des de fa temps. Es tracta d’un problema estructural que afecta, sobretot, a zones allunyades de l’àrea metropolitana. Al Ripollès s’ofereix una compensació econòmica als professionals en tractar-se d’una comarca de muntanya, però Cabrero creu que els incentius monetaris no són suficients i s’han de plantejar molts altres factors.

Situació sobtada
Les demores assistencials a l’ABS eren, fins fa poques setmanes, molt positives, on el temps d’espera era inferior a altres àrees bàsiques de salut del territori, però el període ha anat incrementant a causa de la falta de personal, i això ha causat «insatisfacció i neguit» entre els professionals de l’àrea administrativa i els de salut. A més, hi ha usuaris que han demanat un canvi de metge de capçalera, però no se’ls pot donar resposta a la seva petició perquè «no tenim més personal», diu Cabrero. Aquesta era una situació que estava «coberta», i que en teoria no havia d’empitjorar aquest estiu, però «de cop i volta ha aparegut».

Com que no hi ha garanties perquè no es torni a repetir en un futur, «el que demanem és que es posin els mitjans per no trobar-nos-hi de nou, ni aquí, ni enlloc», recalca el director. El personal està treballant per recuperar metges i atendre les necessitats dels pacients com és degut, a més d’oferir-los una continuïtat assistencial. És a dir, que un mateix professional pugui atendre a l’usuari en tot el procés de diagnòstic i curació de la seva malaltia i acompanyar-lo en tot moment, sense necessitat de canviar d’especialista.

Canvi de rol
Les tasques dels professionals dins els mateixos centres d’atenció primària han anat derivant i evolucionant segons les necessitats de cada moment, ja que la manca d’especialistes ha fet que la feina d’uns i altres s’hagi adaptat a la situació. És el cas, per exemple, de les infermeres, que s’han convertit en el que ara s’anomena ‘infermera de triatge’. El seu rol ha passat a posar-se al capdavant del diagnòstic, en ser el primer esglaó del procés. Quan no s’ha pogut identificar el cas, la infermera de triatge ha intervingut per valorar quin és el motiu de la consulta i determinar la resposta més adient en cada cas, inclús si s’ha de derivar al pacient a un especialista.

De la mateixa manera, als administratius se’ls ha demanat implicar-se més activament i formar part, com les infermeres de triatge, del primer pas del procés de diagnòstic.

El problema s’estén més enllà del Ripollès
A Catalunya, han quedat 70 places descobertes en l’especialitat de medicina de família i la qüestió principal és, segons les paraules de Cabrero, «Què està passant perquè aquesta especialitat no sigui atractiva per als nous metges?».