L'estiu és l'estació més plujosa a la comarca del Ripollès. Factors com les brises que pugen dels rius Ter i Freser o l'alçada de les muntanyes fan que es formin tempestes molt sovint durant les tardes. El que està passant enguany és que durant les dues últimes setmanes de juliol i gran part del mes de juny no es van produir aquestes situacions de pluja abundant. I, per tant, s'està arrossegant una situació de sequera, la qual, avui dia, és força aguda.

Com informa el meteoròleg Luismi Pérez: «Hi ha un dèficit de pluja important, ens hem de remuntar al temporal Gloria, a l'hivern del 2020, per trobar les últimes situacions de pluges generals o de nevades importants. Podem dir que des d'aleshores estem tenint un dèficit de precipitacions, i que amb aquestes calorades d'enguany la situació s'està fent més difícil».

Les prediccions són que fins entrada la tardor no es produiran situacions de tempesta abundant. Se'n podrien produir sí, però no amb la mateixa intensitat que es preveu que ho facin durant el mes de novembre.

Pérez també explica com al Ripollès aquesta sequera no anirà a més a partir d'aquest agost i que per fi es podrà veure com l'entorn comença a verdejar, tot i que els nivells d'estrès hídric són força elevats a la nostra comarca. Aquest concepte serveix per explicar el procés que fan arbres com els fajos i roures davant d'aquesta adversitat climatològica: per sobreviure a aquesta situació deixen anar fulles perquè així la quantitat de matèria que han de mantenir viva sigui menor.

Cada quinze anys més o menys, hi ha 2 o 3 anys amb sequeres importants. Són una mena de cicles que es produeixen a la mediterrània. Per tant, els meteoròlegs fan un crit a la calma i recorden com al llarg de la història s'han produït sequeres molt més dures, com la dels anys 70, i que són situacions que es poden revertir en relativament poc temps.