El Projecte Boscos de Muntanya suma el seu cinquè any de treball a les muntanyes de Molló, en un treball de rescuperació d’espais oberts d’alta muntanya. Es tracta d’una col·laboració entre aquesta fundació i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, per mantenir espais per a la ramaderia extensiva i una bona biodiversitat en una zona on el bosc està creixent de forma perjudicial, i per tant, cal talar arbres i netejar.
«El bosc se’ns està menjant, tenim un problema perquè s’ha perdut la feina que antigament es feia. Els pastors i ramaders ara no poden», explica Andreu González, director del Projecte Boscos de Muntanya. També comenta que «és important fer seguir activitat ramadera al projecte. Els pagesos tornaran i serà un benefici per aquest bosc públic d’alta muntanya a Molló».
Tota aquesta feina es fa a través de la vuitantena de voluntaris que treballaran a la zona al llarg del proper mes, en un procés que ajuda a crear un major coneixement de la muntanya.
«Ho fem conjuntament societat civil, tècnics com jo i els del Parc Natural i els voluntaris», argumenta González. Segons el que està fet en el projecte, l’objectiu no és només anar a fer feina a alta muntanya: «Volem que tornin a casa amb un aprenentatge sobre la importància d’aquests espais oberts i de la ruralitat en general com a generadora de biodiversitat i paisatge entre altres».
Els voluntaris tenen tots perfils molt diversos: des de jubilats fins a estudiants, però tots amb l’interès de sortir de l’entorn urbà, tenir una bona experiència i conèixer més l’alta muntanya i els seus mecanismes.
«El que em va motivar a venir va ser tenir un punt de vista diferent de la muntanya. Treballant aquí, veus que si passes per un camí, ho pots fer perquè algú hi treballa. O que vegin les pastures de les vaques que poden acabar sent aliment a ciutat. Hi ha gent que no veu tot això», comenta una voluntària, la Laura Moya.
Té clar que aquesta experiència li serveix per aprendre i canviar el seu punt de vista sobre un mon rural que no pot viure en el dia a dia: «Ho recomanaria  per tenir una visió global del territori català, saber què es fa aquí i veure en què repercuteix tota aquesta feina en la nostra vida diària.».
Aquests voluntaris estan coordinats pels caps de colla, que reben tota la formació per assegurar una estada i un treball segurs durant la setmana.
«Venen persones de diversos tipus que mai han fet servir eines manuals. Per això hem d’estar pendents d’ells, perquè poden ser eines perilloses. Expliquem com es fan les feines i com s’han d’utilitzar, per garantir una seguretat als voluntaris», comenta l’Albert Ripoll, cap de colla. Ell es fa càrrec dels voluntaris que arriben en les 4 setmanes de feina.
Amb tot aquest treball, el Projecte Boscos de Muntanya permet mantenir el paisatge ben gestionat. A la vegada que s’incentiva una connexió entre societat civil i entorn natural, per donar a conèixer millor el món rural i la seva realitat.