La falta de metges és un problema que afecta arreu, però especialment als entorns rurals que ho solen tenir més complicat per tal d’omplir les vacants. Una de les vies per aconseguir convèncer les noves generacions de metges passa per la rotació rural que poden fer els metges residents en l’especialitat de medicina familiar i comunitària. La coordinadora de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Ribes i Campdevànol, Mireia Zarco, destaca que «quan rebem sol·licituds de metges de família que opten al nostre centre per a nosaltres és una oportunitat per donar a conèixer el treball i el dia a dia de l’àmbit rural».
Després d’acreditar-se com a centre rural docent, l’ABS Ribes-Campdevànol rep metges residents que fan pràctiques a la comarca del Ripollès. Dues d’elles han estat aquest mes d’octubre a l’àrea bàsica. Són l’Alejandra Ramos i la Maria Carrera, metgesses de segon any de residència (R2) en l’àmbit de medicina familiar i comunitària. Formen part de la Unitat Docent Metropolitana nord a una ABS molt més urbana com és la de Can Mariner, a Santa Coloma.
De la seva experiència en surten sorpreses de diferents temes com l’empoderament de les infermeres: «Ens sorprèn que totes vagin amb el fonendoscopi», expliquen elles que fan la comparativa amb l’entorn urbà on s’han format. Precisament, ensenyar aquesta altra manera de treball és un dels punts a favor que tenen les rotacions rurals que es fan a llocs com Campdevànol. Els residents poden triar entre les diferents propostes per tal de fer aquestes estades i veure un treball sanitari diferent del que es pot fer en entorns urbans.
En aquest sentit, Zarco subratlla que «la proximitat amb el pacient i amb la resta de professionals de l’ABS no passa en els llocs d’on venen on potser hi ha més de 20 o 30 de persones treballant» i no hi ha tantes sinergies entre els rols professionals -el que inclou metges i infermeres, però també administratius-.

Possibles solucions

L’Alejandra i la Maria marxen de l’experiència molt satisfetes després d’un mes a l’ABS ripollesa. Admeten que aquest temps aquí ha eixamplat els coneixements que tenen sobre la medicina familiar i comunitària que han triat com a especialitat. L’Alejandra considera que «no només s’hauria d’oferir en el procés de residència sinó que una opció podria ser que en els sis anys de carrera s’inclogui una experiència d’un mes com hem fet nosaltres». Ella creu que és interessant veure-ho i, de fet, pensen que un mes és curt i els agradaria poder ampliar l’estada.
La Maria va en la mateixa línia i  ho atribueix  a un desconeixement en la seva formació universitària i la residència: «És més per desconeixement perquè un cop ho proves i estàs aquí et venen ganes de quedar-te perquè és una medicina molt maca i propera».
Una experiència de primera línia en un entorn diferent que permet un exercici de la medicina des d’una proximitat diferent amb el pacient.