La precarietat en l'habitatge és una problemàtica creixent al Ripollès
Càritas treballa per revertir aquesta tendència, però falta suport de l'administració

El 45% de les persones ateses per Càritas Diocesana de Vic viu en precarietat habitacional; ocupant un immoble, d'acollida, en un alberg, en pisos rellogats o sense habitatge. A Ripoll aquesta xifra arriba al 80% dels usuaris que compten amb l'acompanyament de l'entitat. En aquest sentit, Càritas a la capital ha volgut visibilitzar la situació que viuen moltes persones al territori amb una acció a la plaça de la Lira, on s'ha llegit un manifest. «No ens adonem que tenim una gran part de la societat que queda tapada i ningú en parla. Aquesta és la feina de Càritas, d'oferir-los suport. Sempre hi ha diverses campanyes, però sempre hi ha un dia a l'any que el dediquem a les persones sense llar, perquè és un greu problema que tenim a la societat», explica Núria Callís, directora de Càritas Diocesana de Vic. Càritas Ripoll té un pis d'acollida temporal on viuen dues mares amb fills, però l'associació demana a l'administració més suport per posar a disposició de les persones que viuen una situació de vulnerabilitat més habitatges socials. «Ara sabem de dues mares que es troben en una situació de dificultat i ens agradaria molt poder-los donar un pis d'acollida temporal», apunta Casilda Gómez, de Càritas Ripoll.
Una altra de les situacions recurrents a la comarca és la precarietat. Hi ha persones que tenen llar, però aquesta no compta amb unes condicions òptimes per a poder viure de manera digna. «No hi ha pisos», diu la Badia, una veïna de Ripoll, «i si n'hi ha són molt cars», afegeix. «Jo on visc estic molt malament i m'agradaria canviar, però si no hi ha pisos no puc, vaig aguantant».
A Ripoll hi ha una trentena de pisos socials, però la demanda és elevada i manca més habitatge, una situació que ve de fa temps i s'ha agreujat amb la pandèmia.
