• Està sent una tardor complicada?
Sí. Dir el contrari seria autoenganyar-nos. Ara, una cosa és una tardor complicada i l’altra que no tinguem expectatives de veure si tenim la capacitat de superar les dificultats actuals que tenim en tots els ordres de l’activitat econòmica.
• Abans de l’estiu preveiem una tardor difícil... No s’han complert els pronòstics o és que no estem encara en una tardor econòmica?
No t’ho sabria dir, perquè hi ha coses que estan al zenit i d’altres que podrien empitjorar. Hi ha el problema dels costos energètics que ja el tenim aquí, però l’activitat econòmica se n’està ressentint i tothom està treballant per superar aquests efectes. A això hi hem de sumar alguns efectes que han anat minvant com l’escassetat de matèries primeres i de l’arribada de productes procedents sobretot de la Xina. Tot això genera molts entrebancs a l’activitat empresarial. Si hi sumem que estem en un moment inflacionari que no sabem quan s’acabarà, està provocant una pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors dels productes d’empreses, comerços i turisme. Això podria provocar una caiguda de les vendes i cauríem en una espiral d’involució. Els empresaris estan intentant veure com ho mitiguen. El primer és assumir una pèrdua de marges i dels beneficis, que afecten la capacitat de l’erari públic entre d’altres.
• Es redueixen els marges entenent que és una situació econòmica temporal...
S’aguanta perquè esprem que la situació sigui temporal. Tot i això, que siguem capaços progressivament i de manera ponderada repercutir aquests increments de costos perquè els marges permetin assegurar que l’activitat es mantindrà. La gent està buscant alternatives a la seva activitat: buscant nous mercats, expandint-se, exportant. Aquest és l’instint de l’emprenedor.
• Hi ha empreses que us hagin traslladat que si això continua així caldrà prendre decisions dràstiques com acomiadaments o tancaments?
A nosaltres, la majoria de les empreses no ens han traslladat decisions d’aquest tipus. Som conscients que a les empreses els hi tocarà prendre algun tipus de decisions si això es manté durant molt temps i els marges no permetin que l’activitat sigui mínimament profitosa. Jo crec que no estem en aquest moment, però no tinc cap dubte que els empresaris i gerents estan pensant com millorar el negoci. Tots els empresaris estan esmerçant esforços en intentar evitar el col·lapse i jo crec que se n’estan sortint prou bé.

Estem en un món globalitzat on les empreses no poden perdre gaire pistonada amb temes com la tecnologia

 Nosaltres esperem que abans de final d’any podrem començar un curs de fusteria i pròximament podrem posar una alternativa a aquesta especialització amb la mecànica, l’electromecànica o el manteniment. Això ha d’ajudar a les empreses a ser més eficients i esperem que això sigui la solució per a tornar marges.
• Precisament des de la UIER formeu part del Pla de Reactivació Ripollès 30. Esteu contents de com avança? Es demanava més formació professional i aquest any hem perdut el cicle de grau mitjà de cuina...
El tema d’aquest grau potser ha estat una mica el que et comentava: si amb nosaltres amb aquesta escola d’oficis posem en marxa una primera etapa per a formar fusters, això no ho podrem mantenir en el temps perquè un cop en tinguem deu o dotze ja no podrem fer-ne més. No farem una oferta d’abast gaire més enllà  de la comarca. Per això, hauríem de fer una escola d’oficis que quan hagi assolit en una primera fase les places necessàries d’un ofici puguem fer-ne un altre. Necessitem una certa flexibilitat per a després dels fusters, formar soldadors o operaris de les injeccions de plàstic. Hem d’anar fent amb petites dosis allò que la comarca pugui anar assumint.
• Algú que llegeixi aquesta entrevista sobre l’economia ripollesa potser es pregunta: però si vull fer obres i no trobo paleta o ni lloc per anar a sopar...
Nosaltres fins ara una de les grans inquietuds que ens transmetien les empreses era la manca de professionals qualificats (parlem de mecànics, fusters, paletes...) i alguns oficis que s’han anat perdent. Per això, el que en diem escola d’oficis ha de servir per posar en marxa, no amb l’abast que voldríem. Començarem amb la fusta, però amb el gremi de la construcció també hauríem de parlar de tenir més paletes i manobres.