La Fonda Xesc de Gombrèn ha renovat un any més la seva estrella Michelin. Un èxit per a l'únic establiment de la comarca que té aquest reconeixement i que, amb la d'enguany, apareixerà a la Guia Michelin per catorzena vegada. Des del restaurant es vol continuar amb la línia seguida fins ara, amb productes de temporada i elaboracions basades en la tradició, amb tocs d'innovació, però sense complicar els plats que es presentin al client.

«Cuinar cada vegada més senzill i més simple aparentment, perquè darrere hi ha un treball, però que quan jo tregui el plat de la cuina entengui que és una cosa senzilla, però que té molt sabor i molts contrastos. Penso que és fer-ho fàcil», explica Francesc Rovira, cuiner de la Fonda Xesc.

Enguany a la gala de la Guia Michelin s'ha reconegut per primer cop la tasca a les sales, un element que des de la Fonda Xesc consideren que s'ha de combinar bé amb el que surt de la cuina: «hauria de ser un conjunt que anessin ben coordinades cuines i sala, a vegades no és fàcil. És important que quan arriba el client, estigui ben atès, que se senti a gust i ben tractat. Suposo que depèn del tipus de cuina que es faci, a partir d'això el tracte serà més formal o informal», afegeix la cap de sala, Meritxell Vilalta.

Des d'aquest establiment de Gombrèn, aprofitant la renovació d'aquest èxit, volen fer valdre la tasca dels professionals del sector, cambrers i cuiners, amb la voluntat de fer una reflexió per millorar les seves condicions en un ofici ja dur per si sol: «el cuiner i el cambrer són de les feines més mal pagades, que segur que n'hi ha d'altres que els hi passa igual, això passa perquè no valorem tota la feina que s'ha de fer en un restaurant. A vegades els clients també exigeixen menjar econòmic, però això és una cosa que porta a l'altre, penso que s'hauria de fer una reflexió en general, el públic i els hostalers hauríem de dignificar més aquest ofici», comenta Rovira.

Amb tot, la Fonda Xesc continuarà oferint la seva gastronomia d'estrella, amb arrels ripolleses, en l'entorn incomparable de Gombrèn, per continuar sent referència a la gastronomia comarcal.