El Departament de Justícia ha actualitzat el Mapa de Fosses i al Ripollès n’hi ha cinc: a Ripoll, a Ribes de Freser, a Toses, a Pardines i a Camprodon. Fins ara només n’hi havia localitzada una a la comarca. La nova actualització, però, no és definitiva perquè el mapa es vol actualitzar constantment. El Departament de Justícia ha doblat el pressupost destinat a la intervenció de fosses, fet que permetrà ampliar l’execució de serveis de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

La fossa de Ribes de Freser conté aproximadament uns noranta cadàvers provinents dels centres hospitalaris ubicats a la Vall de Ribes. Eren soldats i militars procedents de l’hospital de sang de l’antic hotel de Montagut, on es recuperaven de les ferides del front. També hi havia malalts tísics del Santuari de Núria que no es van recuperar i que van acabar al cementiri de Ribes. Les morts registrades a Ribes comencen el 29 de juliol de 1938, amb uns soldats, i l’última inscripció correspon al 6 de febrer de 1939, un parell de dies abans que arribés l’exèrcit franquista. En aquesta fossa s’han pogut determinar a qui pertanyen els cossos, gràcies a una moció aprovada per l’Ajuntament de Ribes per unanimitat, i es considera que és una de les més grans del Pirineu actualment documentades.

L’altre punt confirmat és a Pardines, dins del cementiri. Segons el Mapa de Fosas publicat pel Gobierno de España, el 26 de març de 1959 es van traslladar 9 cossos al Valle de los Caídos des de Pardines. És el cas també, de la fossa de Toses, on segons el mateix mapa, el 26 de març de 1959 s’hi van traslladar les restes d’11 homes. Des de Ripoll, al seu torn, també es van traslladar les restes de dos homes al Valle de los Caídos, en la mateixa data.

Pel que fa al cementiri de Camprodon, hi ha dues fosses individuals amb dos maquis afins a la CNT: Manuel Castrillo Santiesteban, de 24 anys, natural de Laredo (Santander), assassinat per la Guàrdia Civil el 13 de febrer de 1947 a prop del mas del Mariner quan anava amb un grup de tres maquis després d’haver travessat la frontera. D’aquests un va resultar mort, dos foren ferits i detinguts i un aconseguí fugir a França. D’altra banda, hi ha enterrat Joan Juviñà Heras, nascut a Tordera el 14 de setembre de 1910, maqui assassinat per la Guàrdia Civil i la Policia Armada a la carretera de Molló a prop del trencall que porta cap a Beget. Prèviament, el 23 de març de 1950, ell i un altre company havien estat interceptats per una patrulla de la Guàrdia Civil a la Vall de Bianya. Van matar dos guàrdies i es van fer escàpols, un -Pedro Verges Valverde- va ser capturat i assassinat a Oix, i l’altre -Joan Jubiñà Heras- a Camprodon.

Aquesta informació permet fer una mica més precisa una realitat que quaranta anys més tard del final de la dictadura encara no està comptabilitzada.