Els ramaders del Ripollès pateixen per la pujada de les primeres matèries i la sequera
El sector primari es troba en una situació complicada i les previsions per als pròxims mesos no són massa esperançadores

Renovar-se per sobreviure, aquesta és la situació del sector primari. El conflicte a Ucraïna va frenar l'arribada de pinso, de manera que els ramaders van haver de canviar l'alimentació dels animals, augmentant les racions de farratges i disminuint les de pinso. A conseqüència de l'alta demanda, el preu dels farratges també ha incrementat, amb la problemàtica afegida que la sequera està fent que les reserves d'aquest producte comencin a minvar. El Mas El Lladré, com la majoria d'explotacions ramaderes del territori, compra part del farratge a Lleida, indret on la sequera està tenint efectes devastadors sobre els camps de conreu. Marina Puigcorbé, de Mas El Lladré explica com «a la banda de Lleida ha plogut molt poc, això vol dir que tot el menjar que necessitarem per poder passar l'hivern i tenint les condicions que tenim, sabem que a no ser que les coses millorin i el temps canviï, les previsions són bastant dolentes».
L'increment de costos que afecta els ramaders ja es veu reflectit en el preu del producte final, i les previsions per als pròxims mesos no són massa esperançadores per a aquest sector, amb una altra possible pujada si és necessari, «si la situació no millora en el clima, ens podem trobar que de cara a les provisions que tots els ramaders hem de fer, el preu dels farratges es vegi incrementat pel preu del producte final. Això el consumidor també ho notarà de ple al preu de la cistella», afegeix Puigcorbé.
En aquesta conjectura s'afegeix un altre problema, el criteri dels consumidors. Aquests, segons els ramaders, han de ser conscients que el producte té un cost per tota la feina que hi ha al darrere, per tant, s'ha de valorar la tasca del sector primari, «darrere hi ha hagut algú que ha hagut de munyir les vaques per produir aquell formatge, ha hagut de criar porcs per poder tenir aquells embotits, doncs, hi ha una cadena darrera i crec que falta molta pedagogia que la gent entengui que aquesta cadena comença amb la pagesia, que ara està totalment desprestigiada».
És aquesta pagesia la que continuarà adaptant-se a les adversitats per continuar amb la seva activitat, intentant superar qualsevol obstacle. «No ens queda cap altra alternativa que adaptar-nos a aquesta emergència climàtica que ens ve a sobre».
Sequera, pujada de costos de les matèries primeres, poca consciència de la feina vinculada al camp. El sector primari no viu el seu millor moment, però és capaç de trobar la manera de sobreviure i continuar al peu del canó passi el que passi.
