L'abstenció hauria estat la primera força en aquestes eleccions municipals
Si tothom que no va anar a votar a Ripoll comptabilitzés com un partit, hauria obtingut una clara majoria

El Ripollès no ha estat una comarca que hagi quedat exempta de la baixada general de la participació en aquests comicis. Els cinc grans municipis ripollesos han notat tots un clar descens en relació a fa quatre anys. Tot i que les municipals són les cites electorals a les que més tendeixen a acudir els votants, en aquesta ocasió l'elector s'ha sentit desmobilitzat i això pot haver afectat en els resultats definitius.
Ripoll no ha estat l'excepció a aquesta baixada generalitzada. Aquest diumenge gairebé un 8% menys de ciutadans cridats a les urnes van exercir el seu dret a vot, sent un total del 59% del cens. És la participació més baixa de la Vila Comtal des que hi ha eleccions locals en democràcia, seguida de la de 2015, amb un 61,04% dels vots.
De fet, si l’abstenció comptabilitzés com a força política, i aplicant la Llei d’Hondt amb aquest supòsit, a Ripoll 8 regidors serien ‘abstencionistes’, 3 serien per Aliança, 2 per Junts, 2 més per Esquerra, 1 per al PSC, 1 per la CUP i Som-hi Ripoll! hagués quedat fora.
Viles de la rellevància de Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol han patit un descens d'aproximadament un 7% cadascun. Han estat desenes de votants menys en cadascun dels municipis, tot i que tots dos han tingut resultats on cada vot compta i on tot estava obert. A Ribes de Freser la baixada de participació ha fregat l'11%, una xifra molt notable, més tenint en compte que la composició definitiva del consistori pot anar d'un grapat de vots.
A Camprodon la baixada de la participacio ha estat propera al 9%, també destacable. A altres municipis més petits les dades també han estat semblants, amb descensos propers al 10%, especialment en pobles on només hi havia una llista. Només Les Llosses, Vilallonga i Campelles han tingut un augment de participació.
