S’acaba la llet al Ripollès

Amb la marxa de les últimes vaques de Batet només queden tres explotacions lleteres a la comarca

per Judit Curós

Societat, Arreu

En Joan, l'Alba i la Georgina a les quadres de Ca l'Esteve ja sense vaques
En Joan, l'Alba i la Georgina a les quadres de Ca l'Esteve ja sense vaques | Judit Curós

Les últimes vaques lleteres que quedaven a la Vall de Ribes han marxat de Batet. El Mas Ca l’Esteve era l’única explotació que encara se sostenia a la zona, però des del dia sis d’aquest mes de juliol que l’explotació ha fet un canvi de rumb. En Joan Corcoy, qui fins ara estava al capdavant, es jubila i l’Alba Corcoy, qui agafa ara les regnes del negoci familiar,  ha optat per buscar una alternativa. Ca l’Esteve continuarà elaborant els productes làctics, però ara ho farà sense una explotació lletera pròpia i comprarà la matèria primera, la llet, en una altra empresa de la comarca, una de les tres que encara sobreviuen. Els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió són «primer el cost econòmic i segon el temps», assegura Corcoy. 

La decisió penjava de la situació de jubilació d’en Joan i també de la impossibilitat de poder continuar amb l’explotació ramadera. Els costos de producció i de transport s’han encarit de manera exponencial aquests últims anys i «no surt a compte» mantenir l’explotació, afirma en Joan, qui menciona també la situació de sequera i el canvi climàtic com a motius principals d’aquesta decisió. En Joan parla també de les dificultats que han de fer front les petites explotacions i explica que quan va marxar La Letona, gran empresa lletera ubicada a Ribes de Freser, la situació es va complicar. L’empresa recollia bona part de la llet produïda pels pagesos de la zona i això els facilitava la viabilitat econòmica. En Joan també parla de canvis: «la vida ha canviat molt i costa trobar relleu generacional que es vulgui fer càrrec de les explotacions». Aquesta tendència es deu, en certa manera, perquè també ha canviat la manera de consumir i produir. «Els preus de mercat estan ruïnosos i les indústries lleteres han optat per ubicar-se en zones properes a les grans explotacions», afegeix. «L’administració tampoc ha tingut en compte els petits productors», reivindica l’Alba, qui seguirà al capdavant de l’empresa familiar.

Ca l’Esteve de Batet agafa un nou rumb i se suma a l’evolució. La història de la finca va començar amb l’avi d’en Joan. Llavors, s’utilitzava part del terreny per a la collita d’aliments. Els conreus típics eren els cereals i les patates, i, a part de vaques, també tenien ovelles que transhumaven a l‘Empordà. A partir del 1968 les vaques de llet guanyen protagonisme i amb 15 anys, en Joan es fa càrrec del negoci després de la mort del seu pare. Ara, el terreny s’utilitzava exclusivament a la pastura d’uns animals que han acabat abandonant definitivament Ca l’Esteve.