La diabetis de tipus 2 és una malaltia que amb la vida sedentària i poca activitat física acostuma a empitjorar. Arran d'aquest fet, i a iniciativa d'una d'elles, un equip d'infermeres majoritàriament radicat al CAP de Sant Joan de les Abadesses va començar un estudi per veure quin impacte podia tenir el confinament total sobre aquests malalts. «No es va veure una degradació significativa», afirma Teresa Muns, infermera. 

Aquesta constatació ha permès veure que els malalts de diabetis tipus 2 en zones rurals s'han mantingut estables, la qual cosa és una bona notícia. L'equip també s'ha preguntat per què no hi ha hagut canvis, i comparant estudis, n'ha trobat un que podria explicar per què els malalts no han empitjorat. «Hi ha un estudi en particular que diu que a les zones rurals van disminuir els hàbits poc saludables perquè no es feien celebracions i els bars estaven tancats», explica l’Imma Garcia, infermera de l’equip directiu de l’ABS Ripoll Camprodon. D’aquesta manera, «la falta d’exercici físic queda compensada pels bons hàbits alimentaris i de consum», afegeix. 

Aquest estudi se suma a tots els que s'han anat publicant arran de la pandèmia i el confinament, i permetrà ajudar a esclarir quins impactes i quins no han tingut aquestes mesures i malaltia sobre el global de la societat.