Ribes de Freser ja pensa en la festa de l'estiueig de l'any que ve
La quarta edició girarà en torn d'Àngel Guimerà, qui està molt relacionat amb els gegants de la vila

Ribes de Freser s'ha convertit en una gran festa noucentista durant tres jornades. La tercera edició de la festa de l'estiueig ha transportat al municipi de la vall a principis del segle XX, època en què es produí la revolució de l'estiueig. Una revolució que també s'ha vist en la participació, que en cada edició ha anat a més, fins al punt que enguany, els ribetans i ribetanes també s'han animat a fer aquest viatge al passat, «el més important i a destacar és que es comença a animar la gent del poble, i per tant, doncs, comencem a entendre a partir d'aquest gest que se'ns consolida aquesta festa de l'estiueig, que el que vol donar a representar o a entendre, és el reconeixement a la població dels anys vint», explica Mònica Santjaume, l'alcaldessa de Ribes de Freser. «Vam començar arrel dels cent anys de l'arribada del tren, aleshores sí que ens vam posar en contacte amb una associació retrofuturista, i ells de mica en mica amb el boca-orella, han provocat que ja no només sigui una associació el primer any i dos al segon, sinó que aquest any n'hi han aparegut quatre, però han aparegut sense que nosaltres els convoquéssim».
La primera edició va commemorar el centenari de l'arribada del tren; la segona, va continuar amb els mitjans de transport com a punt clau, enguany ha sigut el torn d'estiueig i literatura, un preludi a què vindrà l'any que ve: el centenari de la mort de Guimerà, «Ribes no volem ser menys i ja ara ens comencem a preparar per a aquests cent anys de la mort de Guimerà, tant en la festa de l'estiueig com en els quaranta anys dels gegants, perquè els gegants de Ribes estan inspirats en l'obra de 'Terra Baixa'».
Amb balls d'època, sardanes, activitats infantils o per la visita de Guimerà, sigui com sigui, la tercera festa de l'estiueig es consolida i atrau visitants d'arreu. Centenars de persones han gaudit i han viscut durant tres jornades, com els estiuejants de ribes del 1920.
