Dues hores de concert, sense partitura i tocant una de les obres de piano més difícils de l’actualitat: la Suite Ibèria, escrita pel compositor camprodoní Isaac Albéniz entre el 1905 i el 1909. Això és el que va fer el pianista madrileny Luís Fernando Pérez en l’últim concert de la trenta-vuitena edició del Festival Isaac Albéniz. El músic de Madrid va ser l’encarregat d’interpretar aquest any aquesta peça, que és considerada com una de les més importants de la literatura pianística espanyola.

«És una obra que té dificultats tècniques de tota mena. Té salts que són de vertigen, és autènticament perillosa i impossible pràcticament de memoritzar. Tinc comptabilitzat que per un recital solem memoritzar entre 80 i 120 pàgines i en aquesta en són 191, i cada una d’elles és una bogeria», afirmava Luís Fernando Pérez un cop va finalitzar la seva actuació.

Pérez va rebre la medalla Albéniz, un reconeixement que fa l’Ajuntament de Camprodon a tots els intèrprets que toquen la Suite Ibèria en el festival. Aquest metall, però, no era la primera vegada que el rebia i és que el 2008 el mateix pianista va ser convidat a tocar la peça.

«Suposa un gran honor perquè s’entrega a les persones que toquem Ibèria i som molt pocs pianistes en el món que la poden tocar perquè és considerada com una de les obres més difícils que existeix», declarava el pianista madrileny sobre el fet de rebre la medalla.

Després de 5 concerts, el Festival Isaac Albéniz diu adeu a l’edició d’enguany i ho ha fet amb una molt bona entrada en tots els espectacles musicals.