Les peces s’interpreten de memòria i sense partitura, aquesta és la particularitat dels músics sense solfa que han tornat a actuar a Camprodon en la 37a edició de la trobada. És una manera de mantenir viva la tradició de la música d’abans i les cançons que es tocaven anys enrere en les celebracions especials i amb l’objectiu d’animar, divertir i convidar a ballar els assistents. Un dels organitzadors, Amadeu Rosell, explica que els músics sense solfa «eren els que tocaven pels pobles, a les festes o a les matances de porc. Eren violinistes, acordionistes o cantants, perquè la música anava de festa en festa».

Gràcies a aquesta trobada, la música antiga continua present i amb ganes de ser escoltada, perquè cada any la proposta rep la visita de desenes d’assistents. «Es tracta d’escoltar aquesta manera de tocar d’abans, aquest so dels acordions, veure el què es feia antigament», concreta Rosell. Per als músics, també és moment bonic, ja que així es reconeix la seva tasca en la preservació de la música d’abans. Un dels participants, Martí Vila, diu que «s’ha de donar molta importància a aquesta gent que toca d’oïda i que fa molt temps que  ho ha après dels seus pares o avis».

Set músics van pujar sobre l’escenari per recordar cançons antigues sota l’atenta mirada i oïda de més d’una cinquantena de persones que van omplir l’espai de davant el Monestir de Camprodon. Passos dobles, pericos i música tradicional. Els músics van rememorar els sons característics d’èpoques passades a través dels seus instruments. Són persones, la majoria, que no es dediquen de manera professional a la música, de fet, la seva única vinculació amb el sector és l’estima per la música antiga i la voluntat de preservar-la.

Ara el repte per a aquest col·lectiu és cercar relleu, perquè alguns, malauradament, s’han anat quedant pel camí. Els anys i l’edat no perdonen, de manera que si es vol continuar gaudint de la trobada de músics sense solfa molts més anys, cal la implicació d’altres persones que es vulguin unir al grup. Aquest és un coneixement que, mentre es pugui, s’anirà passant de generació en generació, però falta que el jovent també vulgui ser partícip d’aquest propòsit per preservar la música antiga, tal com es tocava anys enrere. Aquella música que en el seu moment ja va fer vibrar els nostres avantpassats.