L'estrès hídric és la reacció dels arbres a la manca d'aigua i les temperatures elevades. Davant d’aquesta situació, els arbres fan un sobreesforç per aconseguir la poca que hi ha i alhora, redueixen la seva capacitat per absorbir carboni, que els alimenta. Tot això provoca que es debilitin, s'assequin i puguin arribar a morir, en un procés lent. Això fa els arbres més susceptibles a emmalaltir i a ser vulnerables davant dels incendis. Tot i que el Ripollès és una comarca amb moltes espècies d'arbres, molt diferents segons l'altitud en què es troben i les característiques, tots pateixen aquesta situació però amb reaccions diferents. L’enginyera forestal del Departament d’Acció Climàtica, Tània Giró, explica que «el que passa a un pi és que deixa anar les fulles dels altres anys, normalment aguanten tres anys de fulla, però ara en deixen caure les més antigues».

En canvi, els arbres de fulla caduca, com roures o fajos, reaccionen amb el canvi de color de les fulles, que s'assequen i acaben caient. Que uns exemplars sobrevisquin i altres no és conseqüència de les seves característiques, de quina espècie son o del lloc on són ubicats. Per evitar aquest procés, que debilita els boscos, s'ha de treballar des de la gestió forestal.  «Podem fer actuacions al bosc per reduir la densitat perquè hi hagi més aigua per càpita i fer-los més resistents», posa d’exemple Giró.

Si aquesta dinàmica continua, les espècies migraran: això significa que tipus d'arbres que fins ara estaven en cotes més baixes, aniran pujant, perquè es podran adaptar millor a les condicions. Des de la gestió forestal, a més, es pot treballar per evitar grans incendis i fer que aquesta migració, lligada al canvi climàtic, sigui el mínim de perjudicial possible ecològica i econòmicament.