La patronal ripollesa demana canvis en les polítiques d’ocupació. Veuen incongruències en un mercat laboral on tenen 100 ofertes per cobrir mentre al Ripollès hi ha unes 700 persones a l’atur i 121 persones reben la renda garantida de ciutadania. Denuncien que l’actual situació obre les portes a la picaresca.

Segons les dades d’un estudi encarregat per la UIER, l’any passat hi havia 121 prestacions de renda mínima de ciutadania que beneficaven a 223 persones al Ripollès. Aquesta prestació implica una partida econòmica de 886.561 euros i alerten que aquesta ha anat creixent al llarg dels anys.

Actualment, la renda garantida és de 717,10 euros i arriba fins als 867 si es fa un seguiment des del SOC de la cerca de feina entre d’altres complements com per fills a càrrec. Tot això, mentre el salari mínim interprofessional és de 1.080 euros bruts. Una combinació que fa que costin cobrir llocs de treball. Per això creuen que calen polítiques públiques més actives en trobar feina i no tan passives. La responsable d’Empresa i Formació de la UIER, Anna Prieto, considera que «si comparem les ajudes amb un conveni baix la diferència és poca i això ens amoïna perquè nosaltres volem polítiques actives i menys de passives».

Per això creuen que hi ha incongruències entre aquesta dada de beneficiaris de rendes garantides, les 100 ofertes de feina i les 700 persones a l’atur. Prieto defensa que aquesta situació és «il·lògic i incongruent».

Des de la UIER també creuen que fallen els controls de si la gent rebutja ofertes de feina. Un dels requisits per obtenir la renda és no haver rebutjat cap feina en els últims 12 mesos. Un factor que creuen que obre la porta a la picaresca. De fet, el vicepresident de la UIER creu que «cal evitar la gent que utilitza la picaresca per viure del sistema» i afegeix: «les rendes garantides ens costen molts diners».

Per aquesta raó, la patronal ripollesa demana un mercat de treball més dinàmic amb polítiques actives que milloren les competències dels treballadors per inserir-los laboralment.