En xifres publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a finals del 2022 al Ripollès hi havia poc més de 25.000 habitants. D’aquests, 6.562 superen els 65 anys, el que suposa pràcticament una de cada quatre persones, o el que seria el mateix, el 25% de la població ripollesa. Aquestes dades demostren una tendència a l’alça de la qual ja fa temps que se’n parla i que ocupa bona part dels debats polítics a la comarca, i és l’envelliment de la població. Que el Ripollès és una de les comarques més envellides de Catalunya, això ja se sap. Ara bé, arran d’aquesta situació se’n deriven certes problemàtiques que comencen a ser cada vegada més presents, les quals caldrà abordar en un període de temps no massa llarg.

Les places a les residències geriàtriques de Catalunya comencen a minvar i això al Ripollès també es nota. Un dels municipis que ja ha manifestat aquesta preocupació és Camprodon. El mateix alcalde va aprofitar la visita del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a la vila camprodonina per exposar-li la seva angoixa: «Li hem demanat més inversió», ha manifestat el batlle, Xavier Guitart. «Els geriàtrics han d’evolucionar, no estem en la mateixa situació que fa quaranta anys i el que volem és que avancin cap a un model més confortable».  A més, «és evident que hi ha una manca de places».

Aquesta evolució de la qual parla Guitart és una proposta que també avala l’equip de govern a Ribes de Freser. L’alcaldessa, Mònica Santjaume, diu que «és evident que cal reformular quines són les necessitats que tindrà la gent gran i persones envellides per poder seguir vivint, sigui a casa seva amb assistència, a una residència o a un pis tutelat». Sigui quina sigui la seva condició o les seves necessitats, «crec que cal un nou plantejament, un nou diàleg i un debat sobre quin és el model a seguir».

En el cas de Ribes, de la cinquantena de places que té la Residència Municipal de la Gent Gran, gairebé el 80% ja són de titularitat pública. De fet, recentment el Departament de Drets Socials ha firmat la inclusió de cinc places més, que fins ara eren privades, perquè passin a ser públiques. És a dir, s’ofereix el mateix servei, però amb un cost reduït subvencionat, en part, pel Govern català. Aquesta és una bona notícia pel municipi, perquè el cost d’aquests centres és elevat, per això «estem molt contents de l’esforç que ha fet el departament», conclou Santjaume.

En xifres de l’Idescat, al Ripollès hi ha 296 places a les residències i d’aquestes, 237 són d’iniciativa pública i la resta, 59, d’iniciativa social. Això significa que de totes les persones de més de 65 anys que viuen a la comarca, només hi ha una plaça per cada 21 persones d’aquesta franja d’edat. La gran majoria encara són autosuficients i es poden valdre per si mateixes, segurament els queden uns quants anys fins que necessitin assistència per continuar vivint o potser ni la necessitaran mai perquè la seva família així ho decideix, però bé és cert que són poques places per la quantitat de persones en edat avançada que viuen a la comarca, una xifra que continuarà incrementant, de la mateixa manera que ho ha fet els darrers anys.