La presentació dels Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès 2021- 2022 ha continuat amb la seva tasca de contribuir a la cultura, per això ha posat el focus en dos conceptes que van marcar i que, amb un significat modificat, continuen marcant la tradició del Ripollès: el termalisme i l'estiueig. L'acte inaugural va ser a Camprodon; una vila on s'amaguen molts records relacionats amb la temàtica d'enguany. Ester Noguer-Juncà, presidenta del CECR, ha explicat com: «el termalisme i l'estiueig han deixat a la comarca una empremta important. Justament el presentem a Camprodon, on tenim el Passeig Maristany, un exemple del que era l'estiueig. Per altra banda, creiem que va en la línia d'uns Annals que es van publicar fa uns sis o set anys i on es tractava el patrimoni industrial, per tant, creiem que és una línia de continuïtat».

El concepte de 'termalisme' com s'aplicava en casos com el balneari de Montagut ha desaparegut, tot i que hi ha un intent de recuperació, però ja amb un altre significat, «el concepte, com s'entén o com es vol entendre, d'activitat d'estiueig, de cura, de sanar o de prendre les aigües, s'ha perdut», Noguer-Juncà afegeix com «ens hem traslladat a un àmbit més lúdic, de caràcter de benestar».

L'estiueig entès com a període de l'any on venien famílies amb el seu seguici de treballadors, també s'ha extingit i transformat, «és un turista- excursionista», és a dir, «una persona que marxa de casa al matí i torna al vespre» una nova forma d'entendre aquest turisme que s'ha quedat amb força «després de la pandèmia i la popularització dels espais naturals com espais de lleure».

En aquesta 22º edició, el centre d'estudis comarcals del ripollès, ha posat sobre la taula com, l'estiueig i el termalisme, encara són presents, però amb un significat molt diferent del de fa unes dècades.