Els terroristes condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils són persones non grates a Ripoll

El ple ho ha ratificat per unanimitat en una moció presentada per Aliança Catalana

per Judith Espert

Política, Arreu

Ple de Ripoll del mes de desembre
Ple de Ripoll del mes de desembre


Els terroristes condemnats per l’atemptat de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017 són persones non grates a Ripoll. Així ho ha declarat el ple de la capital, en una moció que ha estat aprovada per unanimitat. El text recull que es farà un acte de record anual a les víctimes i que se’ls donarà suport així mateix es faran programes de prevenció de la radicalització i es treballarà per cohesionar la societat.


La proposta la presentava l’equip de Govern, d’Aliança Catalana, però el text final ha estat a proposta de l’oposició que hi ha introduït una esmena. «Unes persones que han executat un atac terrorista no poden ser benvingudes a Ripoll», deia Daniel Vilaseca de l’Alternativa qui detallava que l’oposició «hem millorat la moció». «Hem volgut consensuar un text que ens hi sentim tots reflectits», explicava Enric Pérez del PSC perquè «ni el to ni l’exposició segurament era l’adequat», ratificava Manoli Vega de Junts. A parer de l’oposició, aquesta declaració vol servir per «passar pàgina i començar a treballar per la convivència», en paraules de Chantal Pérez, d’ERC, i, alhora, «condemnar i eradicar qualsevol tipus de violència», diu Joaquim Colomer, de Som-hi.
Des de l’equip de Govern asseguren que l’oposició «ha intentat castrat o desvirtuar», el text d’Aliança, però celebren que s’hagin aprovat els acords perquè «s’ha decidit fer, finalment, el cordó sanitari al fonamentalisme islàmic i no a formacions democràtiques».

Sense respostes
Ha estat en un altre ple en què l’oposició ha tornat a subratllar que l’equip de govern no els contesta les preguntes del ple. A qüestions sobre els decrets firmats o els acords de junta de govern local, gairebé sempre el govern assegura que els donarà la resposta per escrit i amb l’assessorament tècnic pertinent.
«Demanem informació sobre decrets que han firmat els regidors, i els regidors diuen que no ens poden donar-nos-en explicacions. Això no havia passat mai a aquest Ajuntament», lamenta Enric Pérez. La portaveu d’Esquerra, Chantal Pérez, afegeix que «quan se’t nega aquest dret, es vulneren els drets». Al seu torn, Joaquim Colomer assegura que l’oposició podria entendre que no disposessin d’informació concreta sobre qüestions ordinàries, però «quan estàs demanat informació sobre la llicència d’obres d’un projecte superior als 2 milions d’euros i superior als 3.000 m2, no pots obviar-ho i no pot no tenir la informació». En aquest sentit, tots els partits coincideixen que és una situació «preocupant» perquè «no coneixen allò que estan elaborant», incideix Dani Vilaseca. Al seu torn, la portaveu de Junts, Manoli Vega, insisteix que «no pot ser que no se sàpiga de què va res».  
L’equip de Govern defensa que quan es requereix informació es volen «cenyir» a les dades i a la realitat i «per donar informacions més veraces a vegades preferim respondre per correu electrònic sota la supervisió dels serveis tècnics». També van esgrimir que era una pràctica que utilitzava l’anterior equip de govern. Unes paraules que van rebutjar en bloc des de l’oposició i, de fet, Junts va demanar una relació de quantes preguntes es contestaven in situ al ple i quantes per escrit.


Durant el ple es van llegir dos manifestos sobre la commemoració del 25 de novembre: un a proposta del govern i l’altra a l’oposició. Un fet inaudit a l’Ajuntament de ripoll. El govern considerava «insuficient i covard» el text que finalment va llegir l’oposició al torn de precs i preguntes mentre que la resta de partits van dir del text de l’equip de Govern que era partidista i tendenciós i fins i tot Alternativa va etzibar a l’alcaldessa Sílvia Orriols que feia servir «un joc ambigu de paraules per no condemnar la violència masclista».