• Com vas viure la teva infantesa?
Vaig néixer al bell mig del poble, a un pis de la plaça Sant Eudald. Soc el segon de quatre germans, tres nois i una noia. Tinc molt bon record de quan era nen, tant del col·legi, al Joan Maragall -que li dèiem els nacionals- com després, de l’institut.
• Vas continuar estudiant des- prés de l’institut?
Sí, un cop vaig acabar COU me’n vaig anar a Barcelona a estudiar empresarials. Vaig anar a viure amb les meves cosines i una amiga seva. No era habitual que un noi anés a viure en un pis de noies, però la veritat és que va anar molt bé.
• De seguida vas trobar feina?
La vaig trobar tan de pressa que no vaig poder ni acabar la carrera. Em vaig presentar a unes oposicions de La Caixa i ja em van agafar fix. Vaig començar a treballar massa aviat, és un dels errors més grans de la meva vida.
• Per què ho creus?
Em vaig perdre més de la meitat de la meva vida universitària i de viure a Barcelona. Vist amb perspectiva, m’hauria esperat a acceptar una feina així. Està clar que en el moment tenia ganes de treballar i guanyar diners, però em vaig perdre una part de la meva joventut.
• Un cop vas començar a La Caixa, on et van enviar?

Em van donar una llista amb 120 oficines d’arreu d’Espanya, i havia de marcar les meves preferències. Vaig posar primer les de Barcelona -per aprofitar que hi tenia pis- i després les de Girona. Em va tocar a Empuriabrava.    

• Lluny de Ripoll i lluny de Barcelona...com t’ho vas fer?
El dia 15 de gener vaig entrar a l’oficina d’Empuriabrava amb una maleta a punt per treballar, però sense lloc per dormir. Per sort, em vaig trobar uns companys meravellosos que em van ajudar a buscar un hostal, on vaig estar tres mesos, fins que vaig trobar pis a Figueres. Al cap d’un any, em va tocar fer la mili a Lleida i després vaig tornar a la feina.
• Et vas instal·lar definitivament a L’Empordà?

Sí. Vaig canviar de pis, i me’n vaig anar a viure a Empuriabrava. A partir de llavors, van ser vint anys vivint a l’Empordà i anar treballant en diferents oficines de la zona.                                                                                                             • En quin moment vas decidir tornar a viure a Ripoll?
El punt clau van ser els meus nebots. Vaig pensar que si no vivia aquí els podria veure molt poc. I vaig decidir tornar a viure a Ripoll, encara que em suposés fer molts quilòmetres cada dia per anar a la feina. Cada dia havia d’anar a Cadaqués, Figueres, Portbou... Depenent on em toqués. Fins que em van oferir la possibilitat de treballar a Sant Joan de les Abadesses, i vaig poder treballar prop de casa per fi.                                                                                                  

• Fins que, fa dos anys, vas decidir agafar una excedència. A què es deu?
No m’agradava el camí que havia pres la meva feina: ja no era una feina de banca, sinó que de vegades em sentia un comercial, havent de vendre coses i trucant a la gent. Ara només em queda un any d’excedència, i hauré de tornar-hi, suposo.
• Vas agafar l’excedència amb algun objectiu concret?
Cap ni un. La gent es pensa que ja estic jubilat, però no. Simplement, estava cansat de la feina i he tingut temps per mi. M’he pogut implicar en diferents coses del poble que em fan sentir bé.
• Molta gent et coneix per la teva faceta de regidor... com et vas prendre els resultats de les darreres eleccions?
No m’ho esperava gens i la veritat que vaig estar unes setmanes tocat anímicament. A ERC teníem coll avall que entraríem al govern, i la veritat és que va ser un cop molt dur.
• Col·labores en diferents iniciatives de la comarca. Amb quin propòsit?
Són coses que em fan sentir bé i penso que faig content a altra gent, com al «Bici sense edat» o entrenant l’Abadessenc PRO.