El 2023 ha estat el segon més càlid des que es tenen registres, a Catalunya, i igualment, ha estat un dels anys més secs també des que es tenen dades instrumentals. Una situació en el global del país en la qual el Ripollès no ha estat excepció. Les temperatures han augmentat pràcticament 2 graus de mitjana, que en termes absoluts podrien semblar pocs, però de mitjana, suposen molta més calor, «dos graus, però parlant de mitjanes és una temperatura molt més elevada» assegura el meteoròleg, Luismi Pérez.

En aquest sentit, fenòmens naturals incontrolables, com erupcions volcàniques, que suposen injeccions de vapor d'aigua a l'atmosfera augmenten l'efecte hivernacle. Això, ajuntat a l'ús dels combustibles fòssils, fomenten aquestes temperatures tan extremes. A més, els models a curt i mitjà termini no fan preveure tampoc una millora amb relació a una precipitació que ha estat per sota de la mitjana, «no pinta bé pel que fa a pluja i neu es refereix, i ni quant a fred persistent».

Tota aquesta situació deriva en les problemàtiques per l'agricultura o la ramaderia, sectors que s'han d'adaptar. També hi ha inconvenients per als boscos i els ecosistemes, que no tenen una capacitat de resiliència tan alta i que poden patir greument si l'episodi de sequera i altes temperatures s'allarga durant molt més temps.