• Quina relació tens amb Ogassa?

Soc fill d’Ogassa. Les circumstàncies de la vida em van portar cap a Barcelona i m’hi he establert, però sempre m’he estimat molt el meu poble. Vaig estudiar i ara estic treballant d’infermer a la capital.

• Un infermer escrivint llibres d’història del seu poble... d’on ve aquesta passió?

Soc una mica tastaolletes. Sempre m’ha agradat el periodisme i escriure sobre diferents coses. Col·laboro amb el Museu de les mines d’Ogassa, i el meu pare va escriure un llibre titulat ‘Les mines de Surroca, testimoni d’un temps, font d’inspiració’. Suposo que em ve d’aquí.

• Com et vas decidir a escriure reculls?

Volia escriure anècdotes o situacions que havien passat al meu poble i també repassar la història de les mines d’Ogassa. Vaig començar a fer de ‘rata de biblioteca’ rebuscant pels arxius de la comarca, però també a Barcelona. D’altra banda, els tres llibres que he escrit fins ara també tenen la participació de la gent del poble, ja que són ells qui m’han explicat moltes de les històries que hi apareixen.

• Quin és l’objectiu dels llibres?

A banda de divulgar i preservar la memòria del meu poble, els diners recaptats de la venda dels tres llibres van destinats per a un projecte de senyalització de la Ruta d’interpretació de les Mines en construcció. Ja hem recaptat més de 2100 euros i els dos primers panells ja estan a punt de col·locar-se. Tenim finançat el 80% de tot el projecte.

• S’ha donat la importància suficient al patrimoni de les mines d’Ogassa?

Crec que les hem tingut molt abandonades, tant les administracions com la mateixa gent del poble. Cercs ens va avançar amb el primer museu del carbó de Catalunya. Quan aquí es va voler fer alguna cosa, les administracions no volien un altre museu de les mines i el carbó. A mesura que vas llegint, t’adones de la importància que van tenir les mines pel territori.

•Com has estructurat tota la informació que tenies a l’abast?

Quan vaig començar a buscar informació, em vaig adonar que era un pou sense fons. És cert que les històries personals s’acaben, perquè la gent es va morint. Però, en canvi, els temes que vas estudiant i llegint són infinits. He anat dividint els llibres per temes: el primer recull era sobre històries de les dones, l’any passat anava sobre els miners... Encara hi ha arxius en els quals no he indagat.

• Els llibres compten amb un apartat anomenat ‘Recull de paraules’. Amb quin propòsit l’inclous?

Són paraules que m’han anat arribant, sobretot a través de la gent, quan m’explicaven coses. Són les típiques paraules que quan les dius a Barcelona no t’entenen o se sorprenen. Aquí dalt tenim una riquesa de paraules enorme, i és bo mantenir-les i recordar-les. La intenció és anar ampliant aquest diccionari de mica en mica.

• Tens la intenció de continuar escrivint?

Sí. Si tot va bé, aquest any escriuré el quart volum. Fan falta dues coses: temps, que no en tinc massa, i ganes, que les tinc totes. Vull anar fent un llibre cada any. He d’anar donant voltes sobre quins temes poden ser atractius.

• Tens la intenció de continuar escrivint?

Sí. Si tot va bé, aquest any escriuré el quart volum. Fan falta dues coses: temps, que no en tinc massa, i ganes, que les tinc totes. Vull anar fent un llibre cada any. He d’anar donant voltes sobre quins temes poden ser atractius.

• Pots avançar alguna de les idees que et ronden pel cap?

Un dels temes que tinc pendent és escriure un llibre sobre les eines que es feien servir a les mines i com s’utilitzaven. D’altra banda, encara em queda per fer alguna entrevista. Material n’hi ha per anar fent, només cal organització.