• El 2024 va començar amb liquidació a la rellotgeria Casademunt. Per què vau decidir fer aquest pas?

De fet, el negoci està en venda des del setembre, perquè faig 65 anys i vam decidir que tocava plegar. No teníem pensat començar a liquidar fins al febrer, més o menys, però la campanya de Nadal va precipitar les coses i vam decidir avançar-ho per aprofitar la campanya de Reis.                                                           

• En quin punt es troba la venda del negoci?

Primer de tot, vam anunciar-ho al gremi de joiers i rellotgers, per si algú volia muntar la seva botiga o taller al nostre local, que està preparat expressament per això (caixa forta, vidres blindats, vitrines, magatzem, etc.). Veient que no hi havia compradors, també ho hem anunciat en altres llocs, perquè qui el compri en pugui fer l’ús que consideri. De moment, anem fent liquidació i quan surti algú interessat, doncs en parlarem.

• És molt gran el volum de productes a liquidar?

Tenim més de 3000 referències, per tant, hi ha feina al davant. Més o menys, una peça per habitant de Sant Joan.

• Estem parlant d’una botiga centenària... li sap greu que el negoci no continuï?

Ho tinc molt assimilat. Els fills i nebots treballen del que els agrada i es guanyen bé la vida. A més, el nostre negoci avui dia és molt difícil de tirar endavant.

• La saga Casademunt té altres botigues al Ripollès, però també a fora. Tampoc continuen?

La meva família va arribar a tenir quatre rellotgeries a Vilafranca del Penedès i després la Flora a Ripoll. D’aquestes cinc, només en queda una a Vilafranca, la més petita. Nosaltres pleguem, i a Ripoll també.

• L’any 1992 va agafar les regnes del negoci. Com ha viscut aquests 32 anys?

Encara no tocava amb el nas al taulell que jo ja netejava vitrines i ajudava en el que fes falta. Quan el meu pare es va jubilar, la meva germana i jo ho vam agafar. Han estat anys molt bons, en els quals hem treballat molt, però avui dia s’ha tornat difícil de sostenir.

• Quina ha estat l’evolució?

Des de l’any 92, quan ho vam agafar, no paràvem de créixer any a any, les vendes eren cada vegada millors. A finals del 1999 vam estrenar la nova botiga, i la tònica va continuar igual de bé. A partir del 2010, aproximadament, la cosa es va començar a estancar i, posteriorment, va venir la davallada.

• A què es deu?

Cada vegada hi ha més possibilitats a l’hora de fer un regal, i menys gent pensa en joies o rellotges. Sopars, viatges, roba... les opcions són diverses. Abans, les joies eren gairebé l’única opció. D’altra banda, les compres per internet també ens han fet mal, és una realitat. No podem competir ni amb les grans superfícies ni amb els preus d’internet.

• Les joies i els rellotges ja no estan de moda?

T’ho resumiré amb una anècdota que em va passar fa poc. Una parella va venir a buscar anells de casament, i jo els vaig mostrar tot el que teníem. Una vegada ho van veure tot, em van dir que s’ho volien pensar perquè no sabien si regalar-se anells o fer-se un tattoo. És un bon reflex del consumidor d’avui dia.

• També hi ha menys celebracions?

Ja no hi ha comunions, o molt poques. Al febrer, les vendes també augmentaven pel dia dels enamorats, i ara el jovent ja no es regala joies. El dia del pare i de la mare... eren setmanes molt bones on compràvem diferents peces de plata i d’or, i ho veníem tot. Ara, les joies i els rellotges han perdut valor.

• Cada vegada queden menys petits comerços al poble...

Aquest any, a Sant Joan, ens quedarem sense joieries i sense botigues de roba. Només sobreviuen els establiments de menjar. Les botigues donen llum al poble, i aquesta s’està apagant.