És època de transhumància, però aquesta activitat centenària entre els ramaders va perdent adeptes. El bestiar migra segons l’època de l’any cercant les pastures; a l’estiu cap a muntanya, i a l’hivern a la plana. Al Ripollès, bona part dels pastors traslladen els ramats a l’Empordà i molts encara són fidels a aquesta pràctica, tot i que la sequera i les condicions meteorològiques no garanteixen el menjar ni a un lloc, ni a l’altre. «Aquest any hem deixat moltes vaques aquí a la muntanya per estalviar costos i poder donar-los menjar. A més, les hem hagut de treure a fora perquè no tenim aigua a la quadra, el rec que l’abastia s’ha eixugat», explica Carles Fontdecaba, del Mas La Moixa.

Al Mas la Moixa de Llanars han hagut de netejar les deveses per ubicar-hi les vaques i donar-los menjar, perquè traslladar-les a l’Empordà ja no és una opció. Anys enrere, de les bales que collien a Figueres es treien un sobresou, però ara aquestes les necessiten per alimentar el seu ramat. De fet, encara n’han hagut de comprar perquè no n’han tingut prou i el cost d’aquestes bales s’ha duplicat. «Nosaltres hem reduït entre 25 i 30 vaques aquest any i, si la cosa segueix així, no cobrirem despeses. Amb les bales tenim pèrdues», assegura Fontdecaba. 

Malauradament, la previsió no és massa bona i els ramaders van perdent l’optimisme de mica en mica. La sequera els està complicant encara més la seva tasca i no auguren un futur gaire prometedor. «La sequera està matant la pagesia. Si això continua així un any més, ningú aguantarà. Els que aguantin s’hauran portat a la ruïna ells mateixos», declara Carles Fontdecaba. D’aquesta situació encara se’n pot extreure un altre problema afegit. I és que les vaques estan acostumades a unes migracions concretes que aquest any ja no estan vivint, perquè s’han hagut de quedar al Ripollès. Això, diuen els ramaders, pot afectar la seva producció en el cas que siguin de llet, o a la qualitat de la seva carn.