• Com i quan va sorgir la idea de muntar Master’s?

Doncs va ser cosa de l’Eudald Domènech i jo. Ens va venir al cap muntar una discoteca, perquè no hi havia res per sortir de festa aquí a Ripoll, havíem d’anar a Vic o més enllà. Teníem 23 anys.

• De pensar-ho a fer-ho hi va un tros...

És com tot, comptes fer-ho amb un pressupost que a l’hora de la veritat es dispara. Però ho vam aconseguir i va funcionar molt bé. Vam fer les obres el 1983 i vam obrir l’any següent

• Com van ser els inicis? Vau tenir bona rebuda de la gent de Ripoll i voltants?

Va ser fantàstic. L’ambient d’aquells primers anys és el millor que he viscut en la meva vida. Venia gent de tota la comarca i més enllà i els costums eren diferents als d’ara. La gent no sortia de nits, sinó a la tarda.

• Vau començar obrint la discoteca a la tarda?

Sí, obríem cada divendres, dissabte i diumenge. I el millor dia era el diumenge. Obríem a les cinc fins a les deu, i teníem ple de gom a gom tota la tarda, amb persones d’arreu de la comarca. Divendres sortia més gent del poble i dissabte era més variat. Així i tot, les nits eren fluixes, la gent sortia a la tarda.

• Per què creu que ara ha canviat el concepte de discoteca, i la majoria només obren a la nit?

Canvis de moda. Abans tothom treballava i tenien ganes de sortir. La gent sortia cada cap de setmana, sense excepcions. Ara això ha canviat, el concepte és molt diferent.

• Vosaltres també us vau haver d’adaptar a aquests canvis de moda?

Totalment. A partir dels 90, les festes de tarda van anar baixant i la gent sortia més de nits. Vam acabar obrint els dissabtes a la nit i tancant els diumenges.

• Vau acabar obrint només per festes assenyalades. Què ho fa?

L’economia ho ha marcat molt tot. Abans, tothom treballava i esperava el cap de setmana per sortir. Ara, hi ha molta més gent que estudia, i el que no està a Girona, està a Barcelona. D’altra banda, la tecnologia també ha anat en detriment de la nit: consoles, televisió, plataformes com Netflix... La gent ara té moltes opcions d’oci, abans les possibilitats eren menys.

• És molt sacrificat regentar una discoteca?

És molt complicat. Desgasta molt. Quan tens 20 o 30 anys ho veus d’una manera, però passats els cinquanta és diferent. Treballar cada cap de setmana a les nits no és fàcil.

• Master’s ha esdevingut una referència de l’oci nocturn a la comarca i més enllà. Com ho heu aconseguit?

Rumiant molt i adaptant-nos als canvis de generació. Quan una generació ja acabava, sempre n’apareixia una altra amb diferents tendències i ganes de festa.

• Què ha sigut el millor d’aquests 38 anys de Master’s?

Els últims anys vaig veure a la discoteca nets de les primeres parelles que havien vingut a Master’s. Això demostra el que ha significat per la comarca. Aquí hem aparellat mig Ripoll.

• A què ha hagut de renunciar?

A moltes coses, algunes de les quals em penedeixo. Per exemple, no he vist créixer els meus fills, i això és dur. Si pogués tornar enrere, no em dedicaria pas tant a la feina com ho he fet, i prioritzaria més la família.

• La pandèmia us va fer decidir a tancar les portes. Master’s ha tancat per sempre?

Mai se sap, però de moment sí. Abans de la pandèmia vam fer les últimes sessions. El temps dirà, però jo ja m’he jubilat i no ho tornaré pas a obrir. Em va fer pena tancar, però era el moment.

• Quin futur li veu a l’oci nocturn?

Difícil. El món de la nit és molt complicat i cada dia més. De problemes sempre te’n sobren. Nosaltres hem tingut la sort que no hem tingut mai problemes greus, tanmateix sempre hi ha coses.