• D’on prové el teu interès per la música?

Sempre he estat un amant de la música, de gairebé tots els estils. Tothom té la seva història musical, des que és petit. A partir dels 14-15 anys, em va començar a apassionar, i m’ho passava molt bé escoltant música, més que amb cap altra cosa. M’agradava molt comprar vinils aquí a Ripoll, a Can Colomer, i també anava als pubs i la discoteca únicament a escoltar música.

• Quins són els artistes o grups que més t’han marcat?

Bob Dylan i Pink Floyd. Els vaig descobrir en aquella època, quan jo voltava pels bars per escoltar música i són els que més em van marcar.

• Com et definiries musicalment?

M’agraden molts estils, però hi ha gent que diu «jo ho escolto tot». No és el meu cas. Jo escolto el que m’agrada. El rock dels 70 m’agrada molt, més que no pas el dels 60, tot i que els entesos diuen que és millor.

• Fins quan va durar la teva passió enfervorida per la música?

Bé, la música encara em continua agradant molt, però és cert que em vaig quedar a mitjan 80. A partir de llavors, ja no em vaig interessar per nova música, amb algunes excepcions, sinó que ja buscava música d’anys anteriors. Quan vaig gaudir de la música de veritat va ser als 70 i fins al 85, aproximadament.

• De la música actual, no hi ha cap gènere que et cridi l’atenció?

Hi ha alguna excepció, com he dit. Per exemple, la música catalana. Manel m’agrada moltíssim, sobretot el primer disc. Zoo també, m’encantava anar-los a veure en directe.

• Què és ‘Col·lecció Privada’?

Es diu Col·lecció Privada perquè és la meva col·lecció, la música que a mi m’agrada. Avui dia, aquesta col·lecció té una gran part de música avantguardista, de la qual en soc un apassionat. És el que deia, als anys 90 ja no trobava res que em cridés de la nova música rock, i vaig descobrir l’estil avantguardista i new age i m’hi vaig enganxar. Michael Neumann, Kitaro, Vangelis...

• Com esculls les cançons de cada programa?

Jo estic tota una tarda per muntar un programa. Em poso discs, vinils o utilitzo internet i escullo la música. Podríem dir que totes les cançons que sonen a Col·lecció Privada les tinc a casa meva.

• Quines sensacions pretens provocar al públic?

Simplement m’ho vull passar bé. Si a la gent li agrada la música que poso o li faig descobrir un nou gènere, genial. Però no tinc cap finalitat concreta, només vull passar una bona estona davant el micròfon.

• Com definiries aquest estil de música avantguardista o new age?

No la puc definir de cap manera, simplement la gaudeixo. M’ho passo bomba escoltant-la i a la vegada em relaxa molt. Jo escolto un piano, i m’adormiria. Quan t’agrada una cosa, t’agrada, sense posar-li etiquetes.

• I la teva relació amb la ràdio d’on surt?

Jo ja havia fet un programa, juntament amb un company, als inicis de Ràdio Ripoll, a Can Nicolau. Es deia ‘Ecos, sonidos sin fronteras’ i era de música rock en castellà. Més tard, em vaig quedar sol i vaig passar al català, canviant el nom del programa a Col·lecció Privada i vaig començar a introduir música avantguardista.

• El programa es va aturar durant un temps, però ara ha sorgit l’oportunitat de tornar-hi...

Es va aturar perquè llavors vaig entrar a la televisió, i vaig començar a aficionar-me a la càmera i no tenia temps per tot. Al principi, aprofitàvem la meva música per a les imatges que gravàvem i alguns programes que requerien un toc musical. Ara, des que estic jubilat, torno a tenir les ganes i el temps de fer ràdio.